Aposta massiva de les famílies pel català a les Balears com a llengua a primària

A les illes Balears, el 80% de les famílies han triat que el català sigui la llengua perquè els seus fills aprenguin a llegir i escriure a l'escola. És el resultat d'una consulta promoguda pel Partit Popular i Vox. 

Segons les dades recollides, fins ara, pel govern balear, el 80,52% de les famílies amb infants que inicien els estudis de quart d'educació infantil en centres públics han triat el català com a llengua de primer ensenyament, mentre que el 19,48% ha optat pel castellà. En xifres absolutes, això representa 6.458 matrícules en català i 1.563 en castellà. 

Per illes, a Mallorca, el 82,78% de les famílies (5.268) han escollit el català, mentre que el 17,26% (1.098) ha triat el castellà.

A Eivissa i Formentera, el 60,34% de les matrícules (630) corresponen al català, i el 39,66 % (414) al castellà.

A Menorca, el 91,65% de les famílies (560) han optat pel català, i el 8,35 % (51) pel castellà.

Aposta massiva pel català

Les famílies han apostat massivament pel català en aquesta consulta. Afectava els nens que a partir del setembre començaran el primer curs d'educació infantil a les escoles públiques i concertades. 

Aquest és el segon any que el govern del Partit Popular i els seus socis de Vox promouen una consulta d'aquest tipus. I els resultats han estat molt semblants als del curs passat. De fet, la xifra de tria del català augmenta respecte del curs passat, quan la va escollir un 78,5% de les famílies. 

En aquesta votació, l'únic que trien pares i mares és la llengua amb què els fills rebran classes de lectoescriptura durant el primer curs d'infantil. 

En la resta de matèries i cursos, la llengua docent queda determinada pels projectes lingüístics votats pels claustres de cada centre, i que han de respectar, com a mínim, un 50% d'hores lectives en català.

Però a la majoria d'escoles públiques solen fer més hores en català de les que marca aquest mínim legal.

Els resultats d'aquesta consulta arriben després que, aquest maig, el PP i Vox hagin pactat reformar la llei d'educació perquè el castellà també sigui llengua vehicular en l'ensenyament, a part del català.

Paral·lelament, el govern de Marga Prohens també ha posat en marxa un pla de segregació lingüística per donar facilitats econòmiques a les escoles que decideixin reforçar el pes del castellà als seus projectes lingüístics, però de cara a l'any que ve només s'hi han adscrit 19 centres, tots concertats.

Satisfacció de l'Assemblea de Docents

La portaveu de l'Assemblea de Docents per la Llengua, Marina Vergès, ha expressat a la seva satisfacció pel gran suport que ha rebut el català:

"Estem més que satisfets amb la resposta de les famílies. Un 80% ho té clar, molt clar. Molt més que la pròpia Conselleria d'Educació. Que una llei permeti escollir una llengua, que et doni aquest dret, no implica que l'hagis d'exercir. Cal aplicar un sentit comú: el sentit comú dels criteris pedagògics."

I ha afegit que la insistència de la conselleria a voler trencar el model lingüístic "va en contra de qualsevol criteri pedagògic. És un criteri purament ideològic, purament polític. I les famílies ho veuen. Ho veuen claríssim." D'aquesta manera, segons Vergés, les famílies es neguen a fer servir els nens i nenes "com a conillets d'índies d'un partit polític".

Per la representant dels mestres, les famílies escullen un model "inclusiu" que estimula la "cohesió social" i que coincideix amb el "model educatiu que tenim en l'actualitat, malgrat el joc brut de la conselleria".  
 

El català guanya per la mínima al País Valencià

El 4 de març la Generalitat Valenciana també va promoure una consulta perquè les famílies triessin la llengua base –valencià o castellà-- durant els anys d'escolarització obligatòria.

El valencià va ser la llengua escollida pel 50,53% de les famílies, mentre que el 49,47% va triar el castellà. Concretament, de les 338.843 famílies que hi van participar, el 58,61% de les que hi tenien dret, 171.226, van apostar per la llengua valenciana i 167.617, pel castellà.

Per províncies, a Castelló, el valencià va ser l'opció escollida pel 70,5% de les famílies, mentre que a València va ser l'elecció del 57,85%. En canvi, a la província d'Alacant, el castellà va ser l'opció majoritària del 65,89% de les famílies.