Bassa demana que s'anul·li la sentència perquè el Suprem la confon amb Ponsatí

L'exconsellera Dolors Bassa ha demanat al Suprem la nul·litat de la sentència del procés (el text sencer, aquí), que li atribueix per error la Conselleria d'Ensenyament.

El seu advocat explica en l'escrit que la sentència li atribueix la titularitat dels centres de votació quan al judici va quedar provat que cap dels centres estava adscrit al seu Departament, el de Treball, Afers Socials i Famílies. I afegeix que des de la seva conselleria es va recordar que calia complir les ordres judicials en contra del referèndum.

 

Acte en suport de Dolors Bassa a Girona, al començament del judici (ACN)

 

Els arguments de la sentència contra Bassa 

Bassa va ser condemnada a 12 anys de presó per sedició i malversació. Els jutges del Suprem van considerar que va prendre "decisions executives necessàries" per a la celebració del referèndum.

En concret, va apuntar a la cessió de l'ús de centres cívics com a locals per a la votació l'1 d'octubre, i també per les jornades d'Escoles Obertes del mateix cap de setmana.

Afegeix que va tenir una intervenció "decisiva" perquè els locals de votació estiguessin oberts el dia 1 d'octubre, blindant-los d'una eventual negativa dels directors dels centres a obrir-los. Ella va assumir "la competència de tots els directors de centres escolars" (pàgina 53 de la sentència).
 

En el recurs, la defensa de Bassa remarca que, en la sentència, "s'ha errat en la persona":

"La senyora Bassa no podia disposar i, per tant, no va disposar del centres depenents del Departament d'Ensenyament perquè no n'era titular. Només era titular del Departament de Treball. Tanmateix, com va demostrar la prova documental, cap dels centres de votació implicats en els fets de l'1 d'octubre del 2017 estaven adscrits al seu Departament." 

La defensa conclou que l'actitud de Bassa va ser "irrellevant penalment" i, en conseqüència, no li pertoca "responsabilitat ni tampoc pena".