Biden s'allunya més de Netanyahu: "Aquest govern d'Israel ho està posant molt difícil"

La relació entre Biden i Netanyahu es refreda. En una conferència davant de donants per a la campanya de les pròximes eleccions nord-americanes, Biden ha dit que Israel està perdent suport pels bombardejos "indiscriminats" a Gaza i que el primer ministre israelià hauria de canviar el seu govern de línia dura:

"La seguretat d'Israel pot tenir el suport dels Estats Units, però ara mateix en té més que els Estats Units. Té la Unió Europea, té Europa, té la major part del món... però comencen a perdre aquest suport pels bombardejos indiscriminats."

Unes declaracions que contrasten a bastament amb l'incontestable suport de Biden a Netanyahu just després de l'atac de Hamas el 7 d'octubre.

La distància també l'ha evidenciat Netanyahu, que ha dit que Israel i els Estats Units "tenen diferències respecte a 'l'endemà de Hamas'". Mentre Washington planifica que Gaza sigui gestionat per l'Autoritat Nacional Palestina ara en mans de Fatah, per a Netanyahu la "Gaza de postguerra no serà Hamastan o Fatahstan".

La resposta d'Israel sobre la Franja de Gaza després de l'atac de Hamas ja ha causat més de 18.000 víctimes mortals i més de 50.000 ferits.
 

Una conversa privada

Biden també ha fet referència a una conversa privada amb Netanyahu en la qual el líder israelià hauria dit: "Vosaltres vau bombardejar Alemanya, vau llançar la bomba atòmica, van morir molts civils."

I Biden hauria respost: "Sí, i per això es van crear totes aquestes institucions després de la Segona Guerra Mundial perquè vetllessin perquè no tornés a passar… no cometis els mateixos errors que vam cometre l'11 de setembre. No hi ha cap raó que justifiqui haver estat a l'Afganistan."

A la trobada amb els donants, Biden ha esmentat específicament la política d'extrema dreta d'Itamar Ben-Gvir, ministre de Seguretat Nacional d'Israel, i ha qualificat el govern israelià com "el govern més conservador de la història d'Israel". I ha afegit:

"Ha de canviar aquest govern. Aquest govern d'Israel ho està fent molt difícil."

Un estat palestí

Biden encara ha anat més enllà, ha dit que Israel no pot dir que no a un estat palestí, mentre que Netanyahu s'hi oposa fermament. 

Precisament aquest dimarts els ministres del Canadà, Austràlia i Nova Zelanda han emès aquest dimarts un comunicat conjunt en el qual expressen el seu suport a l'autodeterminació del poble palestí. 

Al mateix temps, reiteren el dret d'Israel a defensar-se i diuen que "no hi ha lloc per a Hamas en el futur govern de la Franja de Gaza", però també recorden a Israel que "ha de respectar la llei internacional humanitària":

"Estem alarmats pel poc espai segur per als civils de Gaza. El preu de la derrota de Hamas no pot ser el patiment continuat de tots els civils palestins. Ens oposem al desplaçament forçat dels palestins de Gaza, una nova ocupació de Gaza, qualsevol reducció del territori i l'ús de qualsevol forma de setge o bloqueig. Insistim que Gaza no ha de ser utilitzada mai més com a plataforma pel terrorisme."

Des de l'inici de l'ofensiva israeliana a Gaza, els Estats Units han enviat diverses advertències a Israel per l'alt nombre de víctimes civils. Tot i això, els Estats Units continuen sent el gran aliat d'Israel, tant militarment com en els platós internacionals com les Nacions Unides, on els nord-americans han vetat diverses resolucions per l'alto el foc a Gaza.

Els Estats Units envien cada any a Israel 3.300 milions de dòlars en ajuda militar i 500 milions de dòlars més per a la defensa antimíssils. 

L'Assemblea General de l'ONU demana un alto el foc humanitari immediat

Aquest dimarts al vespre, l'Assemblea General de les Nacions Unides ha aprovat per una àmplia majoria una resolució que demana "un alto el foc humanitari immediat" a Gaza. El text s'ha aprovat amb 153 vots a favor, 10 en contra i 23 abstencions. Tot i que el resultat no és vinculant, en acabar la votació, diversos països han aplaudit per celebrar el resultat.

Entre els estats que s'han oposat a la resolució, a més d'Israel i els Estats Units, hi ha països europeus com Àustria o la República Txeca, a més de Guatemala, Paraguai i alguns petits països del Pacífic. Pel que fa als països que s'han abstingut, l'Argentina s'ha sumat a la posició d'Alemanya, Itàlia i Ucraïna.

El text demanava un alto el foc davant "la situació humanitària catastròfica a la Franja de Gaza i el patiment de la població palestina" i també feia una crida a l'alliberament de tots els ostatges, tot i no mencionar Hamas pel nom.

Abans de la votació, l'Assemblea ha rebutjat dues esmenes, una d'Àustria i una altra dels Estats Units. La primera demanava condemnar explícitament els atacs de Hamas el 7 d'octubre i la segona introduïa un rebuig a la violència sexual que hauria comès el braç armat de Hamas en aquells atemptats i als ostatges.

La votació d'aquest dimarts l'han demanat diversos països després del veto dels Estats Units a una resolució similar divendres al Consell de Seguretat.