Bielorússia amenaça la UE de tallar el gas rus per les sancions per la crisi migratòria

Bielorússia ha amenaçat aquest dijous la Unió Europea de tallar el subministrament del gas procedent de Rússia que travessa el país. És la resposta del president d'aquest país, Aleksandr Lukaixenko, a les sancions anunciades per la UE a causa de la crisi migratòria a la frontera amb Polònia:

"Estem escalfant Europa, i encara ens amenacen que volen tancar la frontera. I si els tanquem el gas natural? En tot cas, recomanaria als líders polonesos, els de Lituània i a altres persones sense cap, que pensin abans de parlar."

Mentrestant, cada dia que passa la situació és més explosiva a la frontera entre Bielorússia i Polònia, amb milers de migrants intentant entrar a territori de la Unió Europea.

És una crisi política, però també humanitària, amb persones que fugen de la guerra i la misèria, sobretot al Pròxim Orient, utilitzades com a munició.

La frontera oriental, punt de tensió

Una nova crisi que la Unió Europea afronta a la seva ja tensionada frontera oriental, que recorre 3.000 km des del mar Bàltic fins al mar Egeu. L'episodi actual ha portat la tensió al terç nord d'aquesta frontera: els 1.000 km que separen Bielorússia de Letònia, Lituània i Polònia.

En concret, la inestabilitat es concentra en diversos punts de la frontera entre Bielorússia i Polònia. Un d'ells és la població de Bialowieza. Centenars de migrants, suposadament guiats i dirigits pel govern bielorús amb la complicitat de Moscou, pressionen per entrar a la UE.
 

La situació viscuda des de la frontera

La frontera està absolutament blindada, però ja molts quilòmetres abans, la policia polonesa atura tothom que vol arribar-hi. És un perímetre d'uns 20 quilòmetres al voltant de la frontera i no deixen passar ningú que no sigui habitant d'un dels pobles que hi ha a tocar.

Hi ha molta activitat militar a la zona: s'han vist maniobres militars tant damunt de les repúbliques bàltiques com també a l'espai aeri de Bielorússia, amb avions russos carregats amb armament nuclear.

A més, s'impedeix l'accés als mitjans de comunicació, però sobretot s'evita que els voluntaris, ONG que estan intentant ajudar aquestes persones no només portant-los aigua i menjar, sinó també amb la burocràcia per poder fer les demandes d'asil, no puguin arribar al seu objectiu.
 

Els més damnificats: les persones migrants

La situació política va escalant, però qui més la pateix, de moment, són les persones, milers de migrants que es troben als boscos a la zona fronterera i que estan passant fred i molta gana.

Els migrants estan en una situació de bloqueig al bosc. Han marxat de Bielorússia, i en moltes ocasions amb l'ajuda dels soldats bielorussos, que fins i tot els tallen els filferros de la frontera perquè puguin travessar-la.

Quan arriben a Polònia, els soldats polonesos els impedeixen passar cap a Alemanya, que és on volen arribar la majoria. En arribar a la zona fronterera, a tothom li arriba un missatge SMS, que va dirigit sobretot als migrants, en què el govern polonès els convida a tornar a casa.
 

En primera persona

Les persones que han pogut passar respiren més tranquil·les. Són en territori de la Unió Europea, i en el confort relatiu d'un camp polonès, expliquen el seu periple migratori.

Des de fa anys viuen en una cursa d'obstacles. Com si fugir de la bombardejada Homs, o d'una Damasc sota el règim d'Al-Assad, a Síria, no fos ja un inconvenient. Thaer Rezk és de Homs i explica que va poder creuar la frontera gràcies al règim de Lukaixenko:

"Érem un centenar, potser uns quants centenars, anant cap a Polònia. I els soldats bielorussos van tallar el filferro de la tanca i ens van dir: "Aneu cap a Polònia".

Yousseff Atal·lah ha viscut en primera persona com el govern bielorús maltracta els migrants abans de convidar-los a passar cap a Polònia: