Campanades 3Cat
Títols transport 2026
Euríbor
Inflació desembre
Fenòmens meteorològics 2025
Pesta porcina africana
Morts allau Panticosa
Ramon Flecha
Sagrada Família
Donald Trump
Naufragi Indonèsia
Mourinho
Kyrgios Sabalenka
Dakar 2026

Madrid

Bono respon que ell pot discrepar de Maragall, cosa que dins del PP no es tolera

El ministre de Defensa, José Bono, ha afirmat que el seu partit tolera diferències d'opinió, a diferència del que passa al PP. Aquesta ha estat la resposta que ha donat al PP al Congrés, arran de les seves declaracions contra el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, a qui va demanar que deixés de crear problemes i se centrés a resoldre'ls. Les explicacions de Bono sobre les seves discrepàncies amb Maragall han arribat el mateix dia que el PPC ha anunciat que expulsarà un regidor de Lloret que ha demanat la dimissió d'Acebes i Zaplana.

15/02/2006 - 17.58 Actualitzat 05/11/2019 - 09.46

El ministre de Defensa, José Bono, havia de donar explicacions durant la sessió de control al Congrés sobre les seves declaracions contra l'actuació del president de la Generalitat. Estava previst que la qüestió fos un dels temes que exprimís el PP, que havia demanat a la vicepresidenta primera del govern, María Teresa Fernández de la Vega, que parlés sobre aquesta picabaralla com a portaveu de l'executiu. Però finalment ha estat el mateix Bono qui ha argumentat les seves paraules. Ho ha fet usant la notícia política del dia, l'expulsió del PPC d'un regidor de Lloret que havia demanat a Acebes i Zaplana que reconeguessin els resultats de les últimes eleccions i que deixessin pas a altres generacions al capdavant del partit. D'aquesta manera ha explicat que ell ha pogut afirmar en tres compareixences públiques la seva opinió sobre la feina de Maragall i que ho ha pogut fer perquè és al PSOE, partit que, segons ha dit, "tolera les discrepàncies". Bono ha carregat contra el PP i ha dit que en canvi els populars no accepten les crítiques com, segons ell, demostra l'última expulsió per una discrepància, així com la crisi de Piqué al capdavant del PPC per unes opinions sobre el pacte de l'Estatut.