Canten la versió franquista de l'himne d'Espanya davant el rei en un acte a Itàlia

Felip VI i el seu pare, el rei emèrit, van sentir des de la llotja del Teatre San Carlo de Nàpols com un cor infantil cantava per a ells l'himne d'Espanya amb la lletra de José María Pemán, que es va utilitzar durant els anys del franquisme.

El president d'Itàlia, Sergio Mattarella, ha demanat disculpes a la Casa del Rei i ha dit que la confusió ha estat un error de l'organització. A la llotja del rei, a més de Mattarella, també hi havia Marcelo Rebelo de Sousa, president de Portugal. Després de sentir l'himne espanyol, també es van interpretar els himnes italià i portuguès.

Carla Toscano, diputada de Vox per Madrid, se n'alegrava a les xarxes:

 

 

Els reis eren al teatre de Nàpols per assistir a la XIII Cimera de Cotec Europa. La Fundació Cotec per a la innovació és una organització privada que promou "la innovació com a motor del desenvolupament econòmic i social", segons la seva definició.

L'himne espanyol no té lletra, malgrat que s'ha mirat de posar-n'hi una en diverses ocasions. El 1928, el dictador Miguel Primo de Rivera li va encarregar a José María Pemán una lletra que va ser força utilitzada durant el franquisme, amb alguns canvis. Aquesta lletra comença així:

¡Viva España!

Alzad los brazos,

hijos del pueblo español,

que vuelve a resurgir.

La "Marxa reial" és l'himne d'Espanya des de 1770 --tret d'alguns períodes molt concrets com el Trienni Liberal (1820-1823) i les dues repúbliques-- i és un dels quatre himnes nacionals el món que no té lletra, juntament amb San Marino, Bòsnia i Hercegovina i Kosovo.

No és la primera vegada que sona l'himne d'Espanya equivocat en un acte oficial. El 2003, a la final de la Copa Davis a Melbourne, Austràlia, va sonar l'himne de Riego, el que va ser l'himne oficial del país durant la Segona República.

La manca de lletra de l'himne d'Espanya també ha generat bastants debats. El més recent va ser fa poc més d'un any, quan la cantant pop Marta Sánchez en va cantar una versió amb lletra i va ser felicitada públicament per Mariano Rajoy, aleshores president, i Albert Rivera.