Capten per primera vegada l'inici d'un nou sistema solar a 1.300 anys llum del nostre

Un equip internacional d'astrònoms ha descobert l'inici de la formació d'un nou sistema solar en un "nadó d'estrella", HOPS-315, situada a uns 1.300 anys llum de la Terra, a la constel·lació d'Orió.

Ho han fet amb el telescopi espacial James Webb i del radiotelescopi ALMA de Xile, i les conclusions dels astrònoms validen la teoria més acceptada sobre com es formen els planetes.

La recerca l'ha publicada aquest dimecres la revista científica Nature, i la coautora Melissa McClure, de la Universitat de Leiden, als Països Baixos, ha assegurat que és una fita científica històrica:

"Per primera vegada hem identificat el primer moment en què s'inicia la formació de planetes al voltant d'una estrella diferent del nostre Sol."

El mineral de silici del disc protoplanetari

Els sistemes solars es formen després que l'explosió d'una estrella prèvia formi al seu voltant el disc protoplanetari, un núvol de gasos i pols en el qual, a poc a poc, es van formant els planetes, mentre al centre va prenent forma una nova estrella amb les restes de l'antiga.

Els astrònoms han trobat moltes estrelles amb discos d'aquest tipus a la Via Làctia, i són objectes que s'investiguen a fons perquè poden donar pistes de com es va formar el nostre sistema solar.

Per l'anàlisi de meteorits caiguts a la Terra, se sap que a l'inici del disc protoplanetari van aparèixer minerals cristal·lins condensats a temperatures molt altes que contenien silici.

La recerca publicada ara ha identificat a HOPS-315 aquests minerals, que un cop condensats, es van ajuntant en blocs que, quan tenen quilòmetres de diàmetre, s'atreuen els uns als altres per formar planetes.

L'ús del James Webb i la xarxa ALMA

El monòxid de silici el van trobar amb el James Webb i després, amb el radiotelescopi ALMA, de l'Observatori Austral Europeu, l'ESO, que és al desert d'Atacama, a Xile, van identificar amb precisió el lloc on era: una petita regió del disc que envolta HOPS-315.

Segons Logan Francis, també de la Universitat de Leiden, aquesta regió està situada a una distància d'aquesta protoestrella equivalent a la del cinturó d'asteroides que hi ha al voltant del nostre Sol:

"Estem veient aquests minerals en aquest sistema extrasolar en el mateix lloc en què veiem els asteroides del nostre sistema solar."

Normalment, els gasos provinents d'una protoestrella formen una pantalla que impedeix veure què passa en el disc protoplanetari, però els de HOPS-315 estan orientats de manera que això no passa.

La teoria planetesimal de Víktor Safronov

Les conclusions d'aquesta recerca corroboren la teoria planetesimal, formulada per l'astrònom rus Víktor Safronov, que postula que els planetes s'originen amb objectes que va anomenar "planetesimals".

Aquests objectes estan formats per grans de pols mineral que es van enganxant i fent cada vegada més grossos i que, quan arriben a mesurar més d'un quilòmetre de diàmetre, s'atreuen per gravetat i es van ajuntant.

En aquest procés, la major part de la matèria del disc protoplanetari es va concentrant en objectes cada vegada més grans que s'acaben convertint en els planetes que orbiten al voltant de l'estrella.