Com estudiar l'emergència climàtica en l'ecosistema peculiar d'un terrat de Barcelona

Sovint, la ciència se les empesca per poder fer estudis sense haver de fer grans odissees. És el cas del que s'està fent per saber com reacciona un ecosistema a les condicions encara més extremes que la crisi climàtica ens pot portar. 

Podríem imaginar-nos aquests investigadors creuant deserts o regions amb climes intensos, però han trobat la manera de fer el mateix al terrat de l'edifici del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. 

Enmig dels edificis, alguns gratacels, Víctor Maull, equipat amb material de camp, creua un entorn naturalitzat. Entre plantes, llacunes, a molts metres d'alçada, treballa en el seu laboratori urbà a l'aire lliure. 

Aquí hi han construït un ecosistema peculiar. Diverses cúpules de vidre hexagonal concentren a dins condicions diferents de les que hi ha a fora de les cúpules. Hi ha dos graus més de mitjana que a la resta. Això fa que en uns quants centímetres quadrats, s'hi donin unes condicions en què la crisi climàtica ens pot situar els propers anys. 

Catalunya, zona zero de la pujada de temperatures

Perquè ens en fem una idea, Catalunya fa 3 anys que supera els dos graus d'increment de mitjana de la temperatura. I els científics han posat la línia vermella, que no hauríem de depassar, en 1,5 graus d'augment de mitjana planetària.

En Víctor recull les mostres durant tot l'any, però el dia que el visitem, en plena onada de calor, fa un sol de justícia i hi ha més de 35 graus. Unes condicions que dins les cúpules encara són més extremes. 

Extreu una porció de terra que després analitzarà. Estudien tant les plantes com els microorganismes que viuen a la terra. El resultat els donarà pistes de com responen els ecosistemes a les pressions de l'escalfament global. 

Segons Víctor Maull, que és investigador del Laboratori de Sistemes Complexos de la UPF, de moment, ja tenen indicis que els fan pensar que un increment de 2 graus pot ser fatal per a un ecosistema. 

"Un augment de 2 graus en un ecosistema pot generar canvis en cascada i pot generar el col·lapse d'aquest ecosistema, amb canvis irreversibles. Pots passar d'un estat vegetat a un altre en què no hi hagi vida." 

Entendre els efectes de l'escalfament global a les ciutats

L'avantatge de fer l'estudi a la ciutat és que és molt més accessible i en condicions controlades dins aquests anomenats mesocosmos. La finalitat és frenar el col·lapse dels ecosistemes abans que això passi, identificant-ne els senyals d'alerta. 

"Entendre quines són les variables que canviaran i com s'arriba a aquest punt ens servirà per dissenyar les estratègies per evitar que aquest ecosistema caigui", ens explica en Víctor. 

En aquest terrat també hi han creat diverses basses renaturalitzades amb plantes mediterrànies. 

Aquí hi poden estudiar la fauna, tant microorganismes com insectes o mol·luscos, que hi ha arribat de manera natural. I també com afecten la fauna i la flora tant la crisi climàtica com la contaminació del trànsit i del port.

Clara González és tècnica de col·leccions del Jardí Botànic de Barcelona, i fa un seguiment any rere any dels inquilins d'aquest jardí espectacular. "És un repte, perquè aquest ecosistema ja és un ambient bastant hostil. Per exemple, les plantes no tenen un gruix de terra com tindrien a la natura, i han de conviure amb molta més contaminació." 

I fent aquests estudis volen anar més enllà: trobar estratègies per adaptar-nos a la crisi climàtica. 

"Volem saber quines espècies s'adapten millor al canvi climàtic, quines suporten condicions que són cada cop més extremes, per tenir uns ecosistemes més resilients."

I mentre gravem aquest reportatge, descobrim sobrevolant l'aigua desenes de libèl·lules. I entre les flors, els borinots i altres abelles, que ens fan oblidar que som enmig de l'entorn poc amable d'una gran ciutat, entre vidre, metall i asfalt.