Crida perquè no s'agafin cries de cabirol al bosc, encara que estiguin soles

Els Agents Rurals fan una crida perquè no s'agafin cries de cabirol a la natura. Ara és l'època de cria, i s'estan trobant una allau d'avisos de persones que se les emporten pensant-se que estan abandonades. Però no és així.

Les cries de cabirol acostumen a estar soles bona part del temps. Aquest any el problema és més gran que mai, amb rècord de cries separades de les seves mares perquè hi ha més persones que fan passejos per la natura.

Els Agents Rurals avisen que no s'han de tocar ni agafar, perquè el que es fa és condemnar-les a mort. En un parell de caps de setmana, només a la Catalunya Central, ja n'han rebut una desena.

Els cabirols, quan neixen, passen bona part del temps sols, sense moure's del lloc. La seva mare sap on trobar les cries en tot moment. Hi va periòdicament per alimentar-les i per llepar-les perquè els depredadors no les trobin per l'olor.

"La seva mare, en el 99% dels casos, és allà a prop i els vigila", explica l'agent major de fauna del Cos d'Agents Rurals, Joan Carles Masoller. "S'allunya habitualment del cabirol per allunyar els possibles depredadors. Ella va allà on són, els neteja, els alleta i marxa." És molt important no tocar-lo, adverteix: "Si el toquem és possible que a la seva mare, quan torni, aquella olor li resulti estranya i l'abandoni. I, si ens l'emportem, és complicadíssim fer-lo tirar endavant."

Mira en aquest vídeo els cabirols que han estat capturats a la muntanya:

 

 

La biòloga de l'associació ADEFFA Núria Valls fa aquest símil: "És un animal que a nivell visual la gent troba maco, i és com salvar el Bambi". Però la realitat és molt diferent de la ficció. "El que esteu fent és separar el fill de la mare. És molt difícil que un cabirol sobrevisqui. Nosaltres hem trobat una mica la manera de fer-ho, però és molt complicat."

Alguns dels que han arribat a l'Associació de Defensa de la Fauna Autòctona de Santa Maria de Merlès, al Berguedà, de mans d'excursionistes, han mort al cap de pocs dies. I, si sobreviuen, no poden tornar a la natura. S'acostumen tant a l'esser humà, que mai més poden viure en estat salvatge.