Cronologia de la legislatura més curta de la història democràtica espanyola

Espanya votarà una altra vegada el 26 de juny. El termini per formar govern s'ha exhaurit sense que els partits hagin pogut arribar a cap acord i, per tant, s'ha posat el punt final a 135 dies de bloqueig institucional, d'ençà de les eleccions del 20 de desembre.

És el primer cop que s'aplica l'article 99.5 de la Constitució, que preveu nous comicis si, dos mesos després del primer debat d'investidura, cap candidat obté el suport del Congrés.

"Si després d'haver transcorregut el termini de dos mesos a partir de la primera votació d'investidura, cap candidat hagués obtingut la confiança del Congrés, el rei dissoldrà totes dues Cambres i convocarà noves eleccions amb el referendament del President del Congrés"

Amb la convocatòria automàtica de noves eleccions s'acaba la legislatura més curta de la història democràtica espanyola, marcada per la manca d'acord en unes negociacions que han durat quatre mesos. Malgrat que el popular Mariano Rajoy va ser el candidat més votat, l'únic que ha optat a la investidura ha estat el líder socialista, Pedro Sánchez, després de signar un pacte de govern amb Ciutadans. En cap de les dues votacions, però, va obtenir prou suport.

El punt i final de la legislatura ha arribat aquest dimarts, dos mesos després del primer debat d'investidura, quan el rei Felip VI ha signat el decret de convocatòria d'eleccions.