
El "big data" baixa a les clavegueres per estudiar els hàbits dels ciutadans
El projecte europeu SCOREwater ajudarà a dissenyar campanyes sobre gestió de residus i hàbits de salut
Xavier Duran
31/05/2019 - 14.37 Actualitzat 01/06/2019 - 20.53
La intel·ligència artificial i "el big data" han començat a vigilar les aigües residuals dels barcelonins. La raó és que a Barcelona s'implementa un dels 3 casos d'estudi del projecte europeu SCOREwater, que vol contribuir a la transformació digital del sector de l'aigua. Així es podran gestionar millor les aigües residuals i les inundacions, problemes que amb el canvi climàtic i l'augment de població urbana han agafat més envergadura.
En el cas de Barcelona, l'objectiu és recollir informació objectiva i immediata sobre els hàbits dels barris. Es tracten adequadament els olis de fregir o s'aboquen a la pica? Es fa servir el vàter per llençar-hi tovalloletes? Hi ha moltes restes d'antibiòtics en les aigües residuals?
Són algunes de les preguntes que es podran respondre a partir de l'anàlisi química, microbiològica i de cabals de les aigües residuals en el clavegueram i amb l'aplicació d'intel·ligència artificial i el "big data".
Es tracta d'un exemple del que s'anomena "sociologia de les aigües residuals" -en anglès, "sewage sociology". Les dades recollides han de permetre conèixer els hàbits de cada zona de la ciutat, dissenyar campanyes de conscienciació ciutadana en gestió de residus i hàbits de salut i fer un seguiment de la seva eficàcia.
Per la seva banda, els gestors del clavegueram tindran una eina per realitzar un manteniment preventiu.
Dintre del projecte, es desenvoluparà una plataforma que permetrà posar en contacte proveïdors amb consumidors de dades, per tal de crear nous productes i serveis. Els promotors del projecte europeu asseguren que la plataforma estarà dotada de mecanismes de seguretat i de privacitat.
El projecte tindrà una durada de 4 anys i un cost de 5,8 milions d'euros. A més de Barcelona, els altres dos casos d'estudi es portaran a terme a Göteborg (Suècia) i a Amersfoort (Holanda). El primer cas se centra en la integració del control de la qualitat de l'aigua amb informació sobre planificació urbana. L'objectiu és reduir l'impacte de les aigües contaminades durant la construcció d'infraestructures i edificacions. A Amersfoort es pretén potenciar la resiliència de la ciutat enfront d'inundacions.
En l'experiment de Barcelona hi participen l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA), el centre tecnològic Eurecat, el Consorci Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), l'empresa fabricant de sensors online s::can Iberia i Barcelona Cicle de l'Aigua (BCASA).
Avui és notícia
Tot el que puja el 2026: de les pensions a l'aigua en un any en què moure's serà més car
Quan caduquen els títols de transport del 2025 i com bescanviar-los pels del 2026
Calendari laboral 2026 a Catalunya: quins són els 12 festius i els ponts que hi ha
A tocar dels 67 anys: com canvia l'edat legal de jubilació el 2026 i quins són els requisits
El món entra al 2026: de l'illa de Kiritimati a les illes Hawaii, més d'un dia de celebracions