
El nou TC, de majoria progressista, avala la llei de l'avortament de Zapatero 12 anys després
El ple del tribunal ha rebutjat la proposta de sentència que havia redactat el magistrat conservador Enrique Arnaldo
Redacció
09/02/2023 - 13.47 Actualitzat 10/02/2023 - 07.02
El Tribunal Constitucional ha decidit avalar la llei de l'avortament aprovada el 2010 pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero. El ple del tribunal, de majoria progressista, ha rebutjat aquest dijous la proposta de sentència que havia redactat el magistrat conservador Enrique Arnaldo.
La ponència d'Arnaldo veia inconstitucional una qüestió: l'article que regula la informació que reben prèviament les dones, que considerava insuficient. Creia que no garanteix prou que hi hagi un consentiment informat per part de la dona.
L'argumentació va en la mateixa línia que Castella i Lleó, que va impulsar un nou protocol perquè s'ofereixi a les dones embarassades, també a les que volen avortar, escoltar el batec del cor del fetus, entre altres mesures.
El president del TC, Cándido Conde-Pumpido, ha encarregat la redacció d'una nova sentència a la vicepresidenta Immaculada Montalbán, que haurà de redactar un nou text d'acord amb el parer majoritari del tribunal, és a dir, avalant la constitucionalitat de la llei íntegrament.
Amb això, es rebutja el recurs d'inconstitucional que va presentar el PP fa prop de 13 anys. Aquesta decisió no afecta la legislació vigent.
Progressistes i conservadors han evidenciat la primera gran divisió en la nova etapa del TC. Els set magistrats progressistes han votat en contra de la ponència d'Arnaldo, que només ha rebut el suport dels tres altres companys del seu grup.
La ponència que proposava Arnaldo i que ha estat rebutjada avalava la llei del 2010, però veia inconstitucional una qüestió: l'article que regula la informació que reben prèviament les dones. Considerava que no garanteix prou que hi hagi un consentiment informat per part de la dona.
La ponència no incloïa cap referència al consentiment patern en els casos d'avortaments de menors de 16 i 17 anys perquè, encara que era un dels preceptes impugnats, el govern de Mariano Rajoy el va derogar el 2015.
Aquest aspecte està a punt de ser superat de nou per la nova reforma de la llei, que només ha de passar el tràmit del Congrés.
Avui és notícia
La nova llei d'eficiència de la justícia arriba als jutjats: què canvia
La violència masclista deixa 10 feminicidis i 12 orfes a Catalunya el 2025: "Tots tenim un paper"
Arriba la Grossa de Cap d'Any 2025: horari del sorteig, premis i tot el que cal saber-ne
Or i plata en màxims històrics: per què pugen els metalls preciosos
A tocar dels 67 anys: com canvia l'edat legal de jubilació el 2026 i quins són els requisits