Els càntics de l'1-O "no eren rumbes catalanes, eren frases d'odi", diu un policia

Sovint sentim els policies que testifiquen al judici del procés narrant els insults i càntics que van sentir a les escoles l'1 d'octubre del 2017. Un dels agents, un policia nacional que va intervenir a l'Escola Estel i a la Fundació Trinijove, de Barcelona, ha remarcat que, malgrat que els concentrants es reivindiquessin com a "gent de pau", ell els veia amb "odi".

L'agent amb la identificació 100.445 ha relatat d'aquesta manera l'entrada a l'Escola Estel, del Guinardó, on hi havia "entre 500 i 700 persones" que els barraven el pas i no cantaven "rumbes catalanes":

"Jo estava físicament extenuat, perquè moure aquella quantitat de gent, que era hostil, a la força... Sí, feien càntics, però els càntics no eren rumbes catalanes, eren frases plenes d'odi. Allò no era ludicofestiu, allò era odi."

Aquest agent, que està destinat a València, ha argumentat que la gent deia "'som de gent pau', però eren plens d'odi" i, com han fet altres testimonis policials, ha comparat la situació que es van trobar a Catalunya amb la del País Basc, amb ETA activa:

"Jo prestava servei allà a la prefectura, i es va acostar una senyora a la qual la vida l'havia tractat amablement, ben pentinada i ben vestida, i es tapa el nas i diu 'Quina pudor fan els policies, sort que amb la república ja no vindreu més per aquí. (...)

Ens van dir 'assassins, fills de puta'... Jo aquest odi... mirar a la cara una persona que en la mirada li veu que la vol matar. I només ho he vist al País Basc, quan el jutge Marlaska ens enviava a buscar terroristes."

 

En un altre moment, el testimoni s'ha referit a una dona concentrada a l'Escola Estel com a "tigressa" i, en resposta a l'advocada de l'Estat Rosa María Seoane, l'ha posat d'exemple de les dificultats que van tenir per "contenir" els manifestants:

"Rosa María Seoane: Aquesta actitud era generalitzada?

Policia Nacional: Era la de tothom. Recordo una dona que devia pesar uns 40 quilos, i entre un company i jo no la podíem treure. 'Senyora, calmi's, surti per favor'. Era la tigressa de Badalona."