Els Mossos alerten d'un repunt dels segrestos virtuals i donen consells de com actuar en aquests casos

L'any 2015 hi va haver 32 casos de denúncies per segrest virtual a Catalunya. Aquest 2016, en poc més de dos mesos, ja n'hi ha hagut 10.
Els segrestos virtuals són una pràctica habitual a diversos països de Llatinoamèrica i ja han començat a arribar a Espanya. El primer cas de què es té constància a Catalunya va ser el 3 de febrer del 2015.

Com funcionen els segrestos virtuals

Algú truca a un número de telèfon escollit aleatòriament i quan l'interlocutor respon li adverteixen que tenen un familiar segrestat i que el mataran si no paga immediatament un rescat. Els autors d'aquesta extorsió hi tenen molta pràctica i els és molt fàcil obtenir informació a partir dels comentaris dels familiars.

El fals segrestador s'aprofita de la situació d'angoixa que viuen les víctimes i els impedeix penjar el telèfon, perquè així no puguin comprovar que el familiar que diuen que tenen segrestat està localitzable, mentre els dóna pressa perquè facin una transferència, que varia en funció del cas.

Veient que aquest any hi torna a haver un repunt de casos, els Mossos d'Esquadra tornen a explicar com funcionen els segrestos i fan recomanacions a través de les xarxes socials per afrontar aquests casos.

 

Recomanacions dels Mossos

Els Mossos aconsellen no proporcionar informació personal de la família, trucar immediatament al 112, fer-los creure que es pagarà el rescat i apuntar les dades per fer la denúncia.

També se'ls pot fer preguntes trampa, com, per exemple, canviar el nom del familiar per assegurar-se que es tracta d'un engany.

Els Mossos també demanen que, fins on sigui possible, intentin gravar la conversa, per així poder identificar la veu dels autors de l'extorsió i poder acumular les causes quan se'ls detingui als seus països d'origen.

Els Mossos d'Esquadra ja tenen una Unitat de Segrestos i Extorsions especialitzada en aquest tipus de casos i saben com actuar en cada moment.