Desapareguts naufragi Indonèsia
Descarrilament tren Mèxic
Finançament singular
Carles Vilarrubí
B9 Badalona
Llevantada Inuncat
Brigitte Bardot
Trump Zelenski
Balises trànsit v16
Perry Bamonte The Cure
Despeses Nadal
Mourinho
Kyrgios Sabalenka
Dakar 2026

"És un part sense premi": l'alcaldessa i diputada Jeannine Abella visibilitza el dol perinatal

L'alcaldessa d'Isona i diputada al Parlament creu que els protocols pensats per a les famílies que perden un fill es poden millorar

Carla Vilaseca Vilarasau/Àlex de Barreda

12/01/2025 - 07.24 Actualitzat 04/09/2025 - 12.38

Jeannine Abella és alcaldessa d'Isona i Conca Dellà i també diputada al Parlament per Junts. Fa uns mesos, va perdre les bessones que esperava al quart mes d'embaràs. Haurien d'haver nascut aquest desembre i ara n'ha volgut parlar i donar visibilitat al dol perinatal com a càrrec públic.

"Ens van donar la pitjor de les notícies. Ens van dir: No hi ha batec, les nenes s'han mort. Quan et passa això l'únic que pots aportar és intentar ajudar perquè altres dones que s'hi trobin estiguin més ben ateses o amb més sensibilitat. És un part sense premi i tornes a casa amb les mans buides."

Per això ha iniciat amb l'hospital un procés de mediació per exposar com es va sentir i què hauria esperat en aquells moments de vulnerabilitat. Creu que els protocols pensats per les famílies que perden el seu fill es poden millorar.

"Estan fets per a tothom igual i no tothom és igual en funció del moment en què et passa. I a mi, un professional de la sanitat, amb tota la bona fe, em va dir: "Bé, ara pots decidir si les vols vestir o si no..." Però, com has de vestir unes personetes tan petites?"


Decisions rellevants en molt poc temps

També denuncia que li van ensenyar les filles des dels peus del llit, amb l'anestèsia posada i dificultats de moviment, gairebé no les podia veure. 

Segons Abella, a part del protocol, també fallen els tempos, i en molt poc temps s'han de prendre decisions rellevants com, per exemple, si els vols fer l'autòpsia o et vols fer càrrec dels cossos.

"Et pregunten si les vols enterrar o incinerar, o hi ha l'opció que ho faci l'administració. En aquell moment, em va sortir així: "Ostres, les meves filles han sortit del Pallars i han de tornar al Pallars." I de seguida em van posar una documentació davant. Però la meva parella està fora. Estaria bé que li pugui consultar, no?"

Fer-ho públic, també li ha servit en el seu procés de dol.

"Així com ho vaig fer per intentar ajudar altres dones i que la societat ho conegués una mica, també vaig trobar que a mi m'havia servit. No canvia res, però després vaig sentir que la Gala i la Gina havien sigut una mica més reals."