"Has de tocar fons perquè t'ajudin": una noia denuncia falta d'atenció a la salut mental

La Noemí acaba de fer 18 anys i ha sortit d'un ingrés a la unitat de salut mental d'adolescents del Complex Assistencial Benito Menni de Sant Boi. Es queixa que no va aconseguir rebre atenció mèdica fins que va tocar fons. "Has de tocar molt el fons, has d'estar a la merda perquè t'arribin a ajudar", comenta.

La primera oportunitat perduda d'ajudar-la va a ser a l'escola. Diu que, als 11 anys, els mestres deien que estava deprimida i malament. "Però no vaig rebre ajuda en cap moment", lamenta.

El problema va esclatar més endavant, als 17 anys, quan tenia atacs d'ansietat cada dia. "Vaig demanar ajuda a la psicopedagoga amb la meva tutora i encara continuo esperant", explica.

Finalment, va rebre atenció a un centre de salut mental juvenil, però només psiquiàtrica, amb medicació, no pas psicològica:

"O vas per una privada, que són molt cars, o vas per la pública, que tarden molt. I a mi, com que van trigar tant, em van agafar ja malament, a les últimes. Em podia haver mort, realment, perquè em vaig intentar suïcidar."

En aquest vídeo trenca el tabú de parlar de la salut mental i relata el seu periple:

Va ser amb els intents de suïcidi quan la van ingressar en una unitat de salut mental per a adolescents. Hi ha una cinquantena de places públiques, a Catalunya, i és en un dels únics llocs on es poden fer estades d'alguns mesos. Ella n'hi ha passat un parell, amb tractament tant psicològic com farmacològic, i està en procés d'alta.

"Estic molt millor. És com un abans i un després. Em veig molt me's feliç, alegre i estable", comenta.

Angoixada pel sistema d'atenció als adults

El disseny del sistema d'atenció a la salut mental, però, l'angoixa. Acaba de fer 18 anys, si necessita tornar a ingressar ja ho haurà de fer a la unitat d'adults. "I em fa por perquè no saps què t'hi trobaràs, és molt diferent la forma de funcionament dels centres", afegeix.

La insuficiència de places per l'atenció a la salut mental també causa frustració en els professionals. Tania Prieto Toribio, psiquiatra infantil i juvenil de la Unitat de Crisi d'Adolescents Benito Menni, reconeix una sensació "d'impotència" perquè només pots informar els joves que els poses a la llista. "Estem bloquejats", diu.

"De pacients greus, sempre n'hi haurà, però, si tu  els atens abans, no te n'arribaran tants. Si no, al final, estem generant més casos greus", admet Emilio Rojo Rodés, director mèdic del Complex Assistencial de Salut Mental Benito Menni.