Illa reivindica l'oficialitat del català a Brussel·les: "He vist una actitud receptiva"

La necessitat que el català sigui oficial a la Unió Europea. És el missatge que el president de la Generalitat ha traslladat aquest dijous a la vicepresidenta de la Comissió, Teresa Ribera, i el president del Consell Europeu, António Costa, que és la institució que ho haurà d'acabar validant. Salvador Illa s'ha reunit amb tots dos a Brussel·les i n'ha sortit amb un missatge optimista.

"He subratllat que això és una qüestió de justícia lingüística per a nosaltres i m'he posat a la seva disposició per tot el que puguem fer", ha dit després de la trobada amb Costa, la primera entre tots dos càrrecs que es fa formalment des de fa 15 anys. Illa l'ha vist receptiu, però alhora no ha amagat la seva prudència en una qüestió que el mateix president reconeix que no serà fàcil d'aconseguir. 

"M'ha escoltat i he vist una actitud receptiva i, lògicament, prudent, perquè és un assumpte que no és gens senzill."

I que també ressona a la Comissió, on Illa s'ha reunit amb la seva vicepresidenta, Teresa Ribera. Malgrat que l'òrgan no hi té competències, en una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio", s'ha mostrat compromesa amb l'oficialitat del català. "N'estaré molt pendent", ha dit.

En el seu segon viatge a la capital comunitària, Illa també ha intervingut al Comitè de les Regions, en un debat sobre la política de cohesió comunitària. Parlant en català, ha reivindicat el paper de les regions a Europa. 

"Simplificar no implica centralitzar", ha afirmat. "Preservar el paper de les regions és preservar un model de construcció europea més proper a la ciutadania i molt més eficaç", ha conclòs.

Front comú d'alcaldes per l'habitatge

També l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha utilitzat avui el català en un debat sobre la crisi de l'habitatge que s'ha celebrat al Comitè de les Regions.

Collboni ha avisat la Comissió Europea que les ciutats no poden esperar fins al 2026 per al seu pla i, per això, amb onze grans ciutats europees han anunciat aquest dijous que presentaran el seu aquesta primavera. 

"No garantir un dret fonamental és amenaçar la utilitat i vigència" de les institucions, ha dit. Ha reclamat més inversió pública en rehabilitació i construcció d'habitatges protegits. I també més facilitats fiscals a la Unió Europea per promoure polítiques d'habitatge.