Indeever Madireddy, el noi de 17 anys que ha aconseguit seqüenciar el genoma del peix àngel

Aquesta és la història d'un jove de 17 anys a qui se li va morir un dels seus peixos mascota. Pocs mesos després, el noi ha publicat el seu primer article científic: el genoma complet, mai seqüenciat fins ara, del peix àngel.

El jove científic es diu Indeever Madireddy i és alumne de la BASIS Independent Silicon Valley, una escola privada de San José, Califòrnia, molt exigent i amb un pla d'estudis centrat en STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques).

Al març, a l'Indeveer se li va morir el Calvin, un exemplar de Pterophyllum scalare, una espècie de peix d'aigua dolça tropical de la família dels cíclids, molt popular entre els aficionats de tot el món, que el coneixen usualment com a peix àngel.

I aleshores va decidir seqüenciar-ne el genoma, tant com a tribut al Calvin com per oferir aquesta informació a la comunitat científica.

Però fer això si no treballes en algun bon laboratori o hi tens accés no és fàcil. Per sort, l'Indeveer va poder recórrer a BioCurious, un laboratori comunitari de Santa Clara que ofereix equipament científic als seus socis, que paguen una quota modesta.

Això no vol dir que l'experiment surti barat. En total, l'Indeveer va gastar 2.000 dòlars, mil de la seva butxaca i mil més obtinguts per crowdfunding.

Un procés laboriós

La feina tampoc no era senzilla. Primer va congelar el peix a 80 graus sota zero per conservar-ne l'ADN. Mentrestant, va començar a estudiar com es podia seqüenciar.

Un cop après el mètode i preparades les mostres, seqüenciar el genoma li va ocupar més de dues setmanes. Va utilitzar un petit instrument fabricat per l'empresa britànica Oxford Nanopore. No és tan acurat com els instruments més avançats d'altres laboratoris, però ofereix resultats fiables.

Dos mesos més de feina van permetre analitzar la informació, estructurar-la i escriure un breu article, que s'ha publicat a mitjans d'octubre a microPublication Biology.

Segons explica l'autor, els gens identificats són semblants als que tenen espècies properes, com el barramundi o llobarro asiàtic (Lates calcarifer) i la tilàpia del Nil (Oreochromis niloticus).

Però Indeveer també hi exposa la utilitat que pot tenir la seva recerca:

"Malgrat que els comportaments del peix àngel han estat ben estudiats, se sap ben poc sobre la seva genètica i el seu genoma no ha estat totalment seqüenciat."

El jove autor afegeix que els cíclids tenen importància en recerca biomèdica i han estat utilitzats com a model per investigar variacions craniofacials i neurobiologia. Per això, considera que "investigar el genoma del peix àngel pot permetre fer-lo servir com a organisme model per a futures recerques biològiques".

I pot ajudar fins i tot en l'àmbit mèdic, com exposa un dels articles que cita Indeveer: un de publicat el 2018 per Karen Maruska, de la Universitat Estatal de Louisiana, i Russell Fernald, de la Universitat de Stanford, a ACS Chemical Neuroscience.

En aquest treball, els autors utilitzaven un cíclid africà, l'Astatotilapia burtoni, per estudiar el comportament social. Els dos autors consideraven que fer servir aquests models pot fer avançar el coneixement sobre els mecanismes que controlen el comportament social amb noves visions sobre els aspectes psicològic, neurobiològic, immunològic i neuroendocrí i fer avançar en la comprensió "del benestar i la salut humanes".

I un pas cap a aquests beneficis l'ha fet aquest jove californià, que va transformar la tristesa per la mort d'una mascota en una oportunitat de fer la seva primera aportació a la ciència.