Jordi Pesarrodona, el més votat a les eleccions al secretariat de l'ANC

El pallasso i activista Jordi Pesarrodona ha estat el candidat més votat a les eleccions al Secretariat Nacional de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) amb un total de 2.306 vots, seguit molt de prop per la jurista Dolors Feliu, que n'ha aconseguit 2.188. 

L'exdiputat de la CUP i escriptor Julià de Jòdar ha quedat en tercera posició, amb 1.997 suports. L'economista Ada Ferrer ha resultat quarta, i l'exdirigent de Solidaritat per la Independència Uriel Bertran, cinquè.

En total, s'han escollit 77 nous membres del Secretariat Nacional de l'ANC, que haurà de decidir en una votació d'aquí una setmana la persona que liderarà l'entitat sobiranista els pròxims dos anys.

La decisió es farà efectiva el dissabte 21 de maig, quan se celebrarà la sessió constitutiva a Vilafranca del Penedès, on també es votaran els càrrecs de vicepresidència, secretaria i tresoreria. La persona més votada al Secretariat Nacional no necessàriament ha d'assumir la presidència.

Pesarrodona, disposat

Quan va presentar la candidatura, Pesarrodona, exregidor d'ERC a Sant Joan de Vilatorrada, al Bages, i excandidat de JxCat, ja va deixar clar que si era la persona "de consens" no diria que no a la presidència de l'ANC amb la intenció de "sumar" dins l'entitat.

Pesarrodona es va fer molt conegut per una fotografia amb un nas de pallasso al costat d'un guàrdia civil davant de la Conselleria de Governació el setembre del 2017. El setembre del 2020 va ser condemnat a un any i dos mesos d'inhabilitació per desobediència l'1-O.

Daltra banda, la jurista Dolors Feliu sonava per rellevar l'actual presidenta, Elisenda Paluzie, al capdavant de l'ANC.

Feliu va ser directora general de Drets i Assumptes en el govern de Quim Torra, i abans directora general de Serveis Consultius i Coordinació Jurídica de la Generalitat. Anteriorment, va exercir com a advocada de la Generalitat i va participar en la defensa de l'Estatut el 2006 davant el TC, així com en la defensa dels recursos d'inconstitucionalitat i conflictes de competència.