Juan Eduardo Zúñiga guanya el Salambó 2003 amb el llibre de relats "Capital de la gloria"

El jurat estava format, entre altres, per Mercedes Abad, Martín Casariego, Ramón de España, Raúl Guerra Garrido, Elvira Lindo, Anna Maria Moix, Antonio Muñoz Molina, Marcos Ordóñez i Rosa Regàs. Tots els membres del jurat han destacat "l'altíssim nivell de les vuit obres finalistes que optaven aquest any al Premi Salambó", entre les quals figuraven a més "El idioma imposible", de Francisco Casavella, "Los viejos amigos ", de Rafael Chirbes, "Volver al mundo", de José Angel González Sainz, "El tiempo de las mujeres ", de Martínez de Pisón, "La loca de la casa", de Rosa Montero, i "París no se acaba nunca", d'Enrique Vila-Matas. El jurat s'ha decantat per Zúñiga com "una aposta per un llibre de contes, un gènere generalment molt minoritari entre els lectors, i com un reconeixement a una llarga trajectòria de coherència literària, en la qual abunden els llibres excel·lents". Els dos anteriors guanyadors van ser escriptors consagrats i amb una àmplia recepció entre el públic lector com Javier Cercas i el seu "Soldats de Salamina" i Javier Marías i la primera entrega de "Fiebre y lanza". Zúñiga, que el 1987 va ser distingit amb el Premi Nacional de Traducció, ha escrit tres llibres de relats, "La tierra será un paraiso" (1989), "Largo noviembre de Madrid" (1990) i "Misterios de la noche y los días" (1992), a més de les novel·les "El coral y las aguas" (1995), i "Flores de plomo" (1999), amb la qual va obtenir el Premi Ramón Gómez de la Serna. Ha estat autor així mateix de l'estudi biogràfic "Las inciertas pasiones de Iván Turguéniev" (1996) i "El anillo de Pushkin" (1992), una lectura romàntica d'escriptors russos. Convocat pel Cafè Salambó i el ClubCultura de la FNAC, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona i sense dotació econòmica, el premi Salambó és únic en el seu gènere a España ja que són els autors els que voten els autors mateixos.