La caça furtiva amenaça greument el rinoceront

Des de fa cinc anys, els socis d'entitats conservacionistes d'arreu del mon dediquen el dia 22 de setembre a recordar els problemes de subsistència dels rinoceronts. És el Dia Mundial d'aquest mamífer. Actualment viuen a Sud-àfrica uns 20.000 rinoceronts blancs, tres quartes parts de tots els rinoceronts salvatges africans. En altres llocs d'Àfrica s'hi manté una població d'uns 4.000 rinoceronts negres, al límit de la seva viabilitat en estat salvatge. La seva situació és pitjor a l'Àsia, on només n'hi ha 2.000 a l'Índia, 300 a Sumatra i poc més de 150 al Vietnam. La caça furtiva és el gran perill per a aquests animals, buscats per les seves banyes, que en algunes cultures orientals es creu que posseeixen efectes afrodisíacs.

El rinoceront blanc és el més gran que existeix: un adult pot pesar 3.500 quilos i pot arribar a fer quatre metres de llarg i gairebé dos metres d'alt. Té en realitat la pell de color gris, malgrat el nom que li van donar els anglesos, producte de l'homofonia del mot "white" amb la paraula holandesa que significa "ample", la qual fa referència al llavi ample que, juntament amb la protuberància al llom i les orelles més punxegudes, són característiques distintives d'aquest rinoceront.

El rinoceront negre no és tan gran. També és de color gris, però una mica més fosc que el rinoceront blanc. El diferencia el seu llavi en forma de bec prènsil. Aquesta forma es deu al fet que s'alimenta de les fulles d'arbustos i d'arbres baixos, mentre que el rinoceront blanc menja herba del terra i té un llavi recte i ample.