La CUP es presentarà a les eleccions generals del 23 de juliol
El 61% de la militància ha avalat que la formació torni a concórrer-hi per tenir representació al Congrés dels Diputats
Redacció
10/06/2023 - 12.18 Actualitzat 10/06/2023 - 21.41
La CUP es presentarà a les eleccions generals del 23 de juliol, després que un 61% de la militància ho hagi avalat en una consulta interna. Ho ha anunciat aquest matí, després del consell polític que ha celebrat aquest dissabte a Sant Pere de Ribes.
La votació per decidir-ho va començar dijous i ha acabat aquest divendres a la nit. Serà la segona vegada que la formació es presenta a unes eleccions generals, després que ja ho fes a les del 2019.
En aquests comicis repetiran com a caps de llista Albert Botran per Barcelona i Mireia Vehí -aquesta vegada- per Girona, on la formació va obtenir bons resultats a les municipals. Edgar Fernández ho farà per Tarragona, i queda per decidir Lleida. La CUP ha fet una crida a la participació en un context on -diuen- l'abstenció pot ser contraproduent.
El gir de 2019
El 2019, el fet de concórrer a les eleccions estatals va suposar un gir significatiu en la política de la formació d'esquerres i independentista. Fins llavors, s'havia presentat a les eleccions municipals, a les autonòmiques i a les europees del 2004, però sempre havien rebutjat concórrer a unes estatals. La decisió del 2019 va arribar amb motiu de la repetició electoral, després que s'hagués descartat per a la convocatòria del 28 d'abril.
El 2018 van obtenir 245.000 vots i dos representants al Congrés, Mireia Vehí i Albert Botran. Vehí ha dit que ara s'hi presenten, entre d'altres raons, per intentar frenar un govern de la dreta i l'extrema dreta.
Avui és notícia
L'acollida de les persones desallotjades del B9 queda en mans d'entitats socials
Ángela Valeiras, la doctora que acull dos joves desallotjats de l'institut B9 de Badalona
Què està en joc a les eleccions a Extremadura: d'una patacada del PSOE a les exigències de Vox al PP
Dos nous intents de robatori en oficines de Correus a Extremadura sense afectar les eleccions
Centenars de treballadors espanyols, explotats laboralment als Països Baixos