La llengua mil·lenària dels yagan, prop de l'extinció per la mort de Cristina Calderón

Una altra llengua perduda per la humanitat? En tot cas, en greu perill de desaparèixer. Es tracta de l'idioma dels yagan o yàmana, el poble indígena més austral del planeta, que ha habitat durant 7.000 anys l'arxipèlag de la Terra del Foc, al sud de Xile. La recent mort per covid de la seva última parlant nativa, Cristina Calderón, de 93 anys, posa contra les cordes la seva continuitat.

Ja al 2009, la Unesco i el govern xilè van declarar Calderón com a tresor humà viu. Ella no havia aconseguit en vida que cap dels seus 7 fills i 14 nets parlessin yagan. Explicava que els feia vergonya parlar-lo perquè "la gent blanca se'n reia".

Però durant aquests últims anys i aprofitant l'aturada provocada per la covid, Calderón, juntament amb una de les seves netes, va crear un diccionari yagan-castellà, amb 32.400 paraules i acompanyat d'arxius d'àudio on es pot sentir com es pronuncien algunes paraules. També van editar un llibre de contes, llegendes i cançons, en un intent de no perdre la llengua de manera definitiva.

A més, una de les seves filles, Lídia Calderón, forma part de l'equip de legisladors indígenes que participen en la redacció de la nova constitució xilena que s'està redactant actualment i que s'ha de ratificar d'aquí a uns mesos.

El poble yagan vivia de la pesca en canoa i eren nòmades. Hi ha dades que indiquen que ja habitaven les illes Malvines molt abans que hi arribessin britànics i argentins.

Quan va començar la colonització de la Terra del Foc, al segle XIX, hi havia uns 3.000 yagan. Amb les malalties que van portar els colonitzadors, mig segle després només en quedaven 130. El mestissatge, l'evangelització i les pressions culturals han acabat d'assetjar una llengua que ara, amb la mort de Cristina Calderón, penja d'un fil.