La nova estructura dels Mossos, amb més comandaments i una àrea de cibercrim, aixeca recels

Les punxades telefòniques als investigats deixaran de dependre de la Comissaria General de la Policia Judicial i quedaran sota el paraigua de la nova Comissaria General de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). És un canvi polèmic previst a l'organització dels Mossos d'Esquadra. La Generalitat ha aprovat aquest dimarts el decret de reestructuració de la Direcció General de la Policia, que canvia la que hi havia vigent des del 2011.

A banda del canvi en les intervencions telefòniques, hi ha novetats rellevants, com les noves Regió policial virtual, Comissaria Superior de Seguretat Ciutadana o Àrea Central del Cibercrim. També s'ampliarà el nombre d'agents que lluitaran contra la corrupció -de 12 a 25 efectius- i incorporaran 25 agents més a l'Àrea de Delictes Econòmics.

La Prefectura del cos guanyarà dimensió, però també ho farà la direcció política. En total, es preveuen més d'un centenar de càrrecs nous.

El contingut del decret el va avançar La Vanguardia i va topar amb el rebuig del principal partit de l'oposició, el PSC, però també dels Comuns, que acusen el govern de falta de diàleg i demanen la compareixença del conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena. 

El conseller ha defensat que el decret té "acceptació interna" i ha afirmat que el desplegament del decret durarà anys, i es passarà dels més de 17.000 agents dels Mossos actuals fins als 22.000. 

Mesos després de la crisi a la cúpula dels Mossos, amb el cessament del comissari en cap Josep Maria Estela, el diputat del PSC-Units i exconseller d'Interior Ramon Espadaler ha acusat en un tuit l'actual conseller, Joan Ignasi Elena, d'actuar per imposició:

"Torna el to dictatorial d'Elena a Interior modificant la Direcció General de la Policia, informant les estructures centrals en detriment del territori i ficant els nassos en investigacions criminals." 

Els socialistes han considerat que el decret "no passaria el filtre" del Parlament pels canvis en els sistemes d'intervencions telefòniques i en l'estructura dels comandaments. 

El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha considerat sense fonament la crítica d'Espadaler i li ha retret tolerància amb l'espionatge a independentistes, l'anomenat Catalangate: 

"No deixa de ser lamentable que el conseller Espadaler, el dia que el seu grup polític a Madrid està intentant tapar l'espionatge a dirigents polítics, afirmi que hi ha voluntat de posar el nas en les investigacions."

En la roda de premsa posterior al consell executiu, Elena ha argumentat que les punxades telefòniques continuaran depenent d'un jutge i ha justificat que s'ubiquen en una comissaria nova tecnològica, que és la que tindrà els mitjans, pels diferents orígens que poden tenir les investigacions. 

"Les investigacions poden néixer d'investigació, d'informació --per temes de terrorisme-- o de la Divisió d'Afers Interns quan estan vinculades a professionals de la seguretat. Però la dependència dels agents és del jutge. Dir que canvia només pot respondre a la mala fe.

Com que pot venir de tres comissaries diferents, es posa en un lloc que és cap de les tres, com passa amb altres policies com la britànica o el Cos Nacional de Policia."  

 

Sindicats dels Mossos: actitud "dictatorial" d'Elena i falta gent patrullant

També els sindicats policials han qüestionat els canvis. Aquest dilluns van plantar la trobada d'Interior per explicar el decret amb l'argument que se'ls havia convocat amb poc marge (divendres passat) i que no havien pogut participar en el projecte. 

Unes crítiques que han refermat ara. Pere Garcia, secretari general de Sap-Fepol, ho ha lamentat: "No hem tingut temps d'estudiar els canvis. Creiem que s'havia de discutir en l'àmbit del Consell de la Policia. No se'ns ha donat el dret a participar en les propostes que considerem de millora, ni tan sols en l'elaboració." 

Albert Palacio, portaveu d'USPAC, ha coincidit en la crítica: "L'actitud del Departament ha sigut autoritària, dictatorial i sense tenir presents els sindicats dels treballadors". I ha carregat contra l'increment de càrrecs previstos:

"No sabem on posaran tants comandaments. La ciutadania el que necessita és gent que faci prevenció de seguretat al carrer, no comandaments en despatxos que només veuran la llum del dia per fer el cafè. Es necessita patrullatge." 

També ha qüestionat el canvi referent a les punxades telefòniques. "Si el mateix grup d'investigació no té accés a les punxades telefòniques, és com si li tallessis una cama. Anirà coixa la investigació perquè dependrà d'una nova comissaria i d'una gent que no sap res d'aquesta investigació", ha afirmat.

El conseller Elena ha replicat que els investigadors "continuaran sent els mateixos".

Ha reivindicat que el decret és una competència del govern, ha considerat que les crítiques sindicals venen més per com s'ha comunicat i s'ha compromès a debatre-ho amb els representants dels treballadors. "La nostra obligació és entendre'ns amb els sindicats. Si es podria haver fet millor, en prenem nota", ha afirmat. 

La nova estructura de la Policia 

De la Direcció General de la Policia (DGP), un càrrec nomenat pel govern, en dependran directament tres comissaries generals: la de Relacions Institucionals, Prevenció i Mediació; la d'Inspecció i Avaluació; i la d'Investigació i Afers Disciplinaris, antiga Divisió d'Afers Interns (DAI), que s'encarrega de les conductes irregulars dels policies.

Una de les novetats és que, dins de les Relacions Institucionals, es crea una Divisió de Mediació i Diàleg que treballarà per a la prevenció dels conflictes socials i promourà el diàleg i la gestió positiva del conflicte.

També disposarà d'una Àrea d'Igualtat, Equitat i Diversitat que impulsarà i supervisarà la implantació de polítiques de gènere de la DGP.

 

Obvia la figura del major 

La Prefectura de la Policia, que continuarà depenent de la Direcció General, comptarà amb sis comissaries superiors o generals (Superior Territorial, Superior de Seguretat Ciutadana,  Superior Tècnica, General d'Investigació Criminal, General de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i General d'Informació).

El nou decret estableix que la Prefectura estarà encapçalada per un comissari en cap, que n'és el màxim comandament operatiu, obviant la figura del major, actualment Josep Lluís Trapero, prevista a la llei.

Així mateix, hi haurà un subcap executiu que serà el segon comandament operatiu del cos. 

De l'Àrea del Cibercrim a la Comissaria General de les TIC

De la Comissaria Superior Territorial, en dependrà la Regió Policial Virtual, que patrullarà l'entorn virtual i farà prevenció i persecució de delictes en aquest àmbit. 

La nova Àrea Central de Cibercrim s'integrarà a la Divisió d'Investigació Criminal Central, per investigar els ciberdelictes més complexos i també els que afecten la llibertat sexual de menors d'edat comesos a través de la xarxa o les xarxes socials. 

Es creen les unitats i àrees regionals de Seguretat Ciutadana, Proximitat i Atenció a les Víctimes, amb funcions de coordinació, supervisió i avaluació del tractament a les víctimes i la lluita contra la violència masclista, entre altres. 

La nova Comissaria General de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació tindrà competències sobre els sistemes i tecnologies de la informació dels Mossos i treballarà l'àmbit de la ciberseguretat en l'àmbit intern.

Disposarà de dues divisions, la Divisió de Sistemes i Telecomunicacions i la de Ciberseguretat i Sistemes Especials, així com una Àrea de Desenvolupament Tecnològic.

És aquí on s'emmarcaran les intervencions telefòniques, que no dependran directament de les unitats d'investigació de la policia judicial, sinó de l'Àrea de Sistemes Especials, dins de la Divisió de Ciberseguretat i Sistemes Especials.