La Pedrera acull més d'un centenar de gravats de Rembandt acompanyats del seu procés de creació

L'exposició "Rembrandt. La llum de l'ombra" que acull la Pedrera de Barcelona revela al públic les tècniques i secrets utilitzats per l'artista en els seus gravats per mitjà de 147 originals impresos per ell mateix. Al costat, les proves i el procés de creació de Rembandt, que no donava mai l'obra per acabada i que incloïa una i una altra vegada retocs a les seves plaques per aportar-los un nou matís; ja fos de llum o profunditat. La gran mostra revela el nivell de perfecció que aquest artista, considerat el millor gravador de la història, va arribar a assolir en les seves estampes, plenes d'expressivitat. Entre les peces seleccionades per a l'exposició destaquen dues plaques de coure que s'exposen al públic per primera vegada i que van ser utilitzades per l'artista per a altres estampes. Es tracta d'"El bateig de l'eunuc" i "Dona despullada amb els peus a l'aigua". També s'hi inclouen 30 planxes on l'artista treballa en el seu propi autoretrat, fent un exercici d'introspecció i utilitzant alhora la seva cara per començar a experimentar amb les tècniques del gravat. D'altra banda, als gravats de Rembrandt, les escenes bíbliques es fan més humanes i accessibles i els paisatges prenen vida. La comissària francesa Gisele Lambert ha destacat que les estampes "ofereixen un dinamisme molt important, amb canvis atmosfèrics i de moviment, amb una successió d'imatges que el van anticipar al cinema". Un altre dels temes centrals dels seus gravats és Amsterdam, ciutat que li va obrir les portes. Era el segle XVII i a la capital holandesa, plena de vitalitat, Rembrandt va trobar una burgesia que li feia encàrrecs i que es va deixar retratar en uns gravats en què plasmava amb sinceritat l'actitud i la personalitat de cada personatge. El nexe comú que destaca en totes les estampes és que per ell semblava no existir l'obra acabada i, per això, sobre una planxa original, feia sempre diferents proves retocant una i altra vegada una mateixa imatge. Cada estampa era un desafiament per a l'artista, que va explotar com ningú les possibilitats del gravat, i va aconseguir una expressivitat i un efecte de la llum a l'altura del dibuix o la pintura. La comissària espanyola de l'exposició, Elena de Santiago, ha indicat que Rembrandt era "molt intel·ligent" i "un gran psicòleg" que analitzava els temes religiosos i el retrat de "manera diferent i aguda".