La seguretat a Barcelona, l'eterna arma política
Fàtima Llambrich
19/07/2019 - 11.01 Actualitzat 19/07/2019 - 18.09
En la campanya electoral per a l'Ajuntament de Barcelona, alguns polítics van jugar amb la seguretat per guanyar terreny a Ada Colau. Com Manuel Valls, que denunciava que "un suposat efecte crida provoca una pujada potent del tràfic de droga", o com el socialista Jaume Collboni, que deia que "s'ha d'acabar amb aquesta crisi d'inseguretat abans d'un any augmentant la plantilla de la Guàrdia Urbana amb 1.000 agents més".
L'alcaldessa Ada Colau també va fer servir aquesta carta per responsabilitzar al conseller Buch de la problemàtica:
"El que em començo a preguntar és si no hi ha una intenció electoral d'abandonar Barcelona per part de la Conselleria d'Interior."
Totes aquestes afirmacions contribuïen a abonar el terreny de la percepció d'inseguretat entre la ciutadania, un terreny ja abonat per dues evidències: la falta de Mossos a Barcelona i les dades sobre delinqüència. Els robatoris amb violència i intimidació han augmentat un 28% en el primer trimestre d'enguany. I els furts, un 9%. I ja portaven, tots dos, una tendència a l'alça.
La reivindicació veïnal persisteix. I la Guàrdia Urbana també reclama que són pocs.
Per exemple, José Manuel Sánchez, president de l'Associació de Veïns Zona Fòrum, posa com a exemple un forn del carrer Llull:
"Tenim una fleca al carrer Llull que es va inaugurar fa menys de dos anys i ja ha patit 14 robatoris."
Juan Francisco Rodríguez, del Sindicat Policia Local - UGT, reclama un miler més d'efectius:
"Hem d'aconseguir una taxa neta d'increment de Guàrdia Urbana, uns 1.000 i 1.200 més que ara."
I en aquest context, s'ha celebrat aquest divendres la Junta de Seguretat. Però amb noves peces, com Albert Batlle, ara tinent d'alcalde de Seguretat, que havia dirigit els Mossos d'Esquadra. Colau i Buch han admès un augment dels robatoris violents i furts a la ciutat, i es donen tres mesos per tancar un pla estratègic que vagi més enllà de l'àmbit policial. La reunió d'avui escenifica un front comú de les diferents administracions i cossos policials absent des de fa mesos.
Avui és notícia
Les claus del nou model de finançament: de la distribució dels impostos a què rebrà cada comunitat
Reforma del finançament: més recursos per a Catalunya, però sense la clau de la caixa
Nou finançament: Montero garanteix l'ordinalitat per a Catalunya i 21.000 M més per a totes les comunitats
Illa defensa que el nou finançament és "més just" i fa una crida als partits a no bloquejar-lo
Junts esmena l'acord de finançament: "No té singularitat ni garanteix l'ordinalitat en el text"