L'ambaixadora del Marroc torna a Madrid després del gir espanyol sobre el Sàhara Occidental
Karima Benyaich s'havia retirat l'any passat després que Espanya acollís en un hospital el líder del Front Polisario
20/03/2022 - 20.36 Actualitzat 21/03/2022 - 01.16
L'ambaixadora del Marroc a Espanya, Karima Benyaich, ha tornat a Madrid després de gairebé un any d'absència.
Ha tornat arran del canvi de posició del govern espanyol sobre el Sàhara Occidental, que ara avala com una "base seriosa i creïble" el pla d'autonomia marroquina per trobar una solució al conflicte.
La diplomàtica ha dit a EFE que és un plaer tornar a treballar a Madrid i reforçar les relacions entre Espanya i el Marroc.
Karima Benyaich es va retirar de Madrid l'any passat, amb la crisi diplomàtica oberta per l'acollida del líder del Front Polisario i el posterior salt massiu de migrants a Ceuta.
Un any fora de Madrid
El maig del 2021, el govern marroquí va cridar la seva ambaixadora a consultes, després de la crisi diplomàtica oberta per l'acolliment a Espanya del líder del Front Polisario, Brahim Ghali, que va anar a un hospital de Logronyo per tractar-se de la covid.
Brahim Ghali va tornar cap al Sàhara Occidental al juny, després de declarar a l'Audiència Nacional, acusat de diversos delictes.
La crisi es va agreujar poc després amb l'arribada massiva de milers de migrants a Ceuta des del Marroc, al mateix mes de maig. L'ambaixadora va dir llavors que hi ha actes que tenen conseqüències "i s'han d'assumir". El Marroc va admetre que era una represàlia i va tancar la frontera amb Ceuta.
Algèria crida l'ambaixador
El govern espanyol tanca una etapa de crisi diplomàtica amb el Marroc, però potser n'obre una altra a Algèria.
Alger ha cridat a consultes el seu ambaixador a Madrid arran del canvi d'estratègia sobre el Sàhara, tot i que La Moncloa ha dit que el govern algerià estava avisat del nou rumb.
Algèria, el principal aliat del Sàhara Occidental en el conflicte, manté trencades les relacions amb el Marroc, i és el principal subministrador de gas d'Espanya.
Crítiques polítiques
El canvi de postura espanyol ha motivat crítiques tant a l'oposició com als aliats de govern i fins i tot dins el partit socialista.
En un tuit, la presidenta balear, Francina Armengol, ha mostrat el seu suport al poble saharaui i ha defensat que cal respectar els drets humans.
Alberto Núñez Feijóo, al capdavant del PP, ha qualificat la decisió espanyola de temerària, ha lamentat que el cap de l'executiu hagi tirat endavant de forma unilateral sense tenir prou suport i ha advertit que "no admetran ambigüitats sobre Ceuta i Melilla".
Podem s'han refermat en el rebuig al suport a Rabat i han exigit al PSOE que compleixi el programa electoral. Només saber-se que Espanya feia costat al Marroc en aquesta qüestió, la ministra de Treball, Yolanda Díaz, va fer un tuit en què assegurava que cal respectar "la voluntat democràtica del poble saharaui":
Dissabte, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va demanar al govern espanyol que rectifiqui aquest "error amb conseqüències importants, especialment sobre el poble sahrauí" i que torni a defensar el referèndum d'autodeterminació del Sàhara.
Dilluns arriba al Congrés la petició d'onze partits perquè Pedro Sánchez comparegui de manera urgent, incloent-hi el PDeCAT, ERC, Junts, la CUP i Bildu.
Mentre, La Moncloa prepara ja un viatge del president espanyol a Rabat per segellar el nou capítol de les relacions entre els dos costats de l'estret de Gibraltar.
Avui és notícia
Tot el que puja el 2026: de les pensions a l'aigua en un any en què moure's serà més car
Quan caduquen els títols de transport del 2025 i com bescanviar-los pels del 2026
Calendari laboral 2026 a Catalunya: quins són els 12 festius i els ponts que hi ha
A tocar dels 67 anys: com canvia l'edat legal de jubilació el 2026 i quins són els requisits
El món entra al 2026: de l'illa de Kiritimati a les illes Hawaii, més d'un dia de celebracions