Les cobertes dels llibres, un invent del segle XIX: "En realitat són un embolcall"

Per què els ulls se'n van cap a un llibre i no cap a un altre? Entre els milers d'exemplars que hi ha a les llibreries grans, les cobertes funcionen com un reclam.

"Fins a finals del segle XIX es venien únicament els plecs i la gent se'ls feia enquadernar pel llibreter, l'impressor o qui fos", explica el dissenyador gràfic Enric Jardí, que assegura que "les cobertes que tenim avui a les llibreries en realitat són un embolcall".

Enric Jardí és el responsable del disseny de la Bernat Metge Universal o de la imatge gràfica de Libros del Asteroide.

Especialitzada a il·lustrar cobertes, Marina Vidal coneix bé la literatura fantàstica i va ser reconeguda pels fans pel seu treball a "Bons averanys", de Terry Prachet. 

"Entendre bé les idees estètiques generals dins del gènere és important", diu Vidal, que es va formar com a dibuixant de còmics.

Una imatge prou allunyada de la que té la col·lecció Petits Plaers, de Viena Edicions. "Les cobertes et transmeten que te'n vas a Rússia, o a l'Imperi austrohongarès o al Japó", diu l'editora Blanca Pujals, que destaca que "cadascuna és una porta a un altre món, a una altra història".