Les pedres salvatges
Un llibre lloat per Umberto Eco, "Les pedres salvatges", de l'arquitecte Fernand Pouillon, un personatge polèmic que va aixecar molta polseguera i que va acabar empresonat per la seva manera de concebre l'arquitectura. L'obra és una brillant aproximació a l'ofici d'arquitecte i a l'època del Cister.
06/04/2013 - 08.18 Actualitzat 05/10/2020 - 14.23
Les Edicions de l'Albí, que dirigeix Jaume Huch, és un d'aquests segells editorials que va fent una feina silent i constant a la recerca de noves veus i d'opcions literàries singulars. En aquest cas un llibre publicat fa una miqueta menys de dos anys que val la pena tenir en compte, "Les pedres salvatges", de Fernand Pouillon en traducció de Joan Casas.
El llibre, reverenciat per Umberto Eco, que el considera un element imprescindible i necessari per arribar a entendre l'edat mitjana, va ser publicat l'any 1964 per Éditions du Seuil. Pouillon el va escriure a la presó, on va anar a parar després de ser expulsat de l'Ordre dels Arquitectes per les seves idees revolucionàries i molt incòmodes per a la resta de la professió. Nascut l'any 1912 a l'Aquitània, va construir infinitat d'edificis i es va convertir en un personatge força incòmode, la qual cosa va fer que els seus enemics aprofitessin totes les escletxes legals possibles per destruir-lo.
"Les pedres salvatges" és, en essència, la història novel·lada del procés constructiu del monestir cistercenc del Thoronet, al llarg de l'any 1161.
Escrita en forma de dietari i en primera persona pel monjo responsable de la construcció, detalla la història, els problemes tècnics i humans entre tots els implicats i, sobretot, representa una magnífica aportació a totes les tècniques constructives i els problemes que generava una construcció d'aquella volada on tot es feia a peu d'obra.
En aquest sentit no hi ha l'aspecte novel·lesc i d'intriga negra que pot tenir l'obra d'Eco, però el cert és que resulta una magnífica aproximació a l'època que gairebé es pot llegir en clau de reportatge, sense que això vulgui dir que els protagonistes perdin ni un gran de força narrativa i fidel a la idea de Pouillon de "descriure mitjançant una aventura exemplar el que ha estat, és i serà sempre l'ofici d'arquitecte".
La versió catalana de L'Albi ha comptat, a més de la bona feina de Joan Casas, amb la col·laboració dels arquitectes Melitó Camprubí i Lluís Guasch, que han vetllat pel rigor lingüístic, la fidelitat a l'època medieval i a la terminologia arquitectònica concreta i adient.
El llibre, reverenciat per Umberto Eco, que el considera un element imprescindible i necessari per arribar a entendre l'edat mitjana, va ser publicat l'any 1964 per Éditions du Seuil. Pouillon el va escriure a la presó, on va anar a parar després de ser expulsat de l'Ordre dels Arquitectes per les seves idees revolucionàries i molt incòmodes per a la resta de la professió. Nascut l'any 1912 a l'Aquitània, va construir infinitat d'edificis i es va convertir en un personatge força incòmode, la qual cosa va fer que els seus enemics aprofitessin totes les escletxes legals possibles per destruir-lo.
"Les pedres salvatges" és, en essència, la història novel·lada del procés constructiu del monestir cistercenc del Thoronet, al llarg de l'any 1161.
Escrita en forma de dietari i en primera persona pel monjo responsable de la construcció, detalla la història, els problemes tècnics i humans entre tots els implicats i, sobretot, representa una magnífica aportació a totes les tècniques constructives i els problemes que generava una construcció d'aquella volada on tot es feia a peu d'obra.
En aquest sentit no hi ha l'aspecte novel·lesc i d'intriga negra que pot tenir l'obra d'Eco, però el cert és que resulta una magnífica aproximació a l'època que gairebé es pot llegir en clau de reportatge, sense que això vulgui dir que els protagonistes perdin ni un gran de força narrativa i fidel a la idea de Pouillon de "descriure mitjançant una aventura exemplar el que ha estat, és i serà sempre l'ofici d'arquitecte".
La versió catalana de L'Albi ha comptat, a més de la bona feina de Joan Casas, amb la col·laboració dels arquitectes Melitó Camprubí i Lluís Guasch, que han vetllat pel rigor lingüístic, la fidelitat a l'època medieval i a la terminologia arquitectònica concreta i adient.
Avui és notícia
Reclamen a les autoritats que no es desentenguin de les persones que queden sota el pont de Badalona
Els Comuns denuncien Albiol per delicte d'odi arran del desallotjament del B9 a Badalona
Detecten un cas de grip aviària a l'Urgell, el primer en una granja de Catalunya des del 2023
Alerta per pluges intenses i grans onades a les comarques del nord-est per Nadal i Sant Esteve
Operació Veneçuela, cronologia del complot dels EUA per fer caure Maduro