L'independentisme, la teoria de jocs i el joc del covard

El procés independentista està seguint un trajecte llarg, però està arribant a un punt extrem d'enfrontament, una situació de força entre dos governs, dos pols que estan en situacions oposades.

És un tipus de conflicte ple de moviments estratègics que s'estudia des de fa temps a la universitat. De fet, hi ha una teoria que serveix per explicar-ho i analitzar-ho: es coneix com la Teoria de Jocs. El joc que s'aplica a una situació com aquesta és el que es coneix popularment com el "Joc del Covard", "Chicken Game" en anglès.

 

Segons explica Jaume López, professor del departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), aquest joc aprofita la metàfora d'una situació de repte en què cap dels dos jugadors vol aparèixer com a covard.

Aquest repte és una cursa a tomba oberta entre dos conductors cap a un precipici o l'un en direcció a l'altre i en què guanya l'últim que frena. Per exemple, és el joc a què jugava el personatge de James Dean a la pel·lícula "Rebel sense causa", en aquell cas en direcció a un precipici:

"Els dos es van mirant mútuament per veure si l'altre frena. Si un frena, l'altre continuarà i haurà guanyat la partida. Són dos jugadors que intenten evitar ser considerats el més covard, però al mateix temps, si et passes de valent, t'estimbes."

 

Segons López i també Fabrizio Germano, professor del Departament d'Economia i Empresa de la mateixa Universitat, l'anunci de la data i la pregunta del referèndum per part del govern de la Generalitat és un senyal enviat en plena cursa:

Jaume López: "No és tant que tu acceleris, perquè en definitiva no ha passat res, perquè és un anunci, sinó que dones senyals que no frenaràs."

Fabrizio Germano: "Comprometre's a un objectiu, a una acció, de vegades pot reforçar la posició d'un jugador."

Fabrizio Germano: "Les quatre possibles sortides del joc del covard són: una que surt malament per a tothom; la segona i la tercera, que algú cedeix, i guanya una banda o l'altra; i la quarta: que es posen d'acord."

La Teoria de Jocs aplicada a les ciències socials és una branca de la matemàtica aplicada que busca entendre com funcionen les decisions humanes en el món real. El 1928, el matemàtic d'origen hongarès John von Newmann va començar a desenvolupar-la i des llavors l'utilitzen matemàtics, economistes i politòlegs.

Segons els seus defensors, permet explicar i entendre situacions difícils en què dos o més jugadors es repten i competeixen entre ells, com, per exemple, en la crisi dels míssils de Cuba entre els Estats Units i l'URSS, el 1962.