Més d'un milió d'hectàrees cremades a la UE el 2025, quatre cops la mitjana dels últims 20 anys

Des de principis d'any ja s'han cremat a la Unió Europea més d'un milió d'hectàrees de superfície forestal, més de quatre vegades més que l'any passat, quan van ser 222.000, i 3,7 vegades la mitjana dels últims 20 anys, 278.000.

Són les dades més actualitzades calculades pel programa Copernicus d'anàlisi per satèl·lit, en les quals destaca molt la península Ibèrica: a Espanya s'han cremat 400.000 hectàrees i a Portugal han estat 270.000.

Després venen Romania, amb 120.000; Itàlia, i fins a un total de 22 països, perquè només cinc dels estats membres no han patit incendis forestals de més de 30 hectàrees, que és el mínim que es registra.

Tot això suposa gairebé 40 milions de tones de CO₂ emeses pels incendis, gairebé quatre vegades més que l'any passat, en un 50% més d'incendis, que, sobretot, han estat molt més grans.

Pel que fa a Espanya, no és l'any que més hectàrees s'han cremat, però s'hi acosta (el 1994 van ser mig milió d'hectàrees), amb 150.000 de cremades en una sola setmana, cosa que no havia passat mai.

Aquestes xifres han trencat una tendència a la baixa i els experts creuen que poden venir estius molt pitjors, i posen com a possibles precedents Austràlia o el Canadà, on el 2023 es van cremar quinze milions d'hectàrees.

Calen mesures d'adaptació al canvi climàtic

El catedràtic d'Enginyeria Forestal de la Universitat de Lleida Víctor Resco creu que a Catalunya ara hi ha molta eficàcia en l'extinció d'incendis, però que en el futur amb això no n'hi haurà prou.

Segons Resco, no s'han atacat les causes de fons i ara el que cal és "desenvolupar mesures de protecció i d'adaptació al canvi climàtic", i que això implicarà canviar de mentalitat.

En aquest sentit, aposta per elaborar mapes de "zones inflamables" equivalents als de zones inundables, perquè diu que ara, en cas d'incendi, les persones que hi viuen no tenen la informació necessària per poder fugir:

"Hi ha gent que viu en rateres, en llocs dels quals no poden sortir o no saben com fer-ho."

Aquests mapes s'haurien de complementar amb alertes similars a les meteorològiques, amb un sistema que avisi amb 72 hores d'antelació que s'està entrant en les condicions perquè hi hagi grans incendis.

"Mosaics de vegetació"

Resco afirma que la solució a llarg termini és evitar que els boscos siguin molt extensos i continus, cosa que afavoreix el foc quan arriba, i que cal convertir-los en "mosaics de vegetació", combinant-los amb conreus i amb prats.

Aquest catedràtic creu que, a més, caldrà fer-ho amb varietats de plantes alternatives a les actuals, perquè estan adaptades a unes condicions climàtiques que estan canviant:

"Hem de buscar plantes que no siguin natives d'aquí, perquè el clima que experimentaran no és l'actual."

Seran plantes de les mateixes espècies, però de varietats adaptades més al sud, i posa com a exemple Navarra, on s'estan fent experiments en els quals planten cedres de l'Atles procedents del Marroc.

Tornar a tenir ramats a la muntanya

En la mateixa línia, l'ecòleg Ferran Pauné propugna el que s'anomena "gestió del territori", és a dir, recuperar els usos tradicionals en les zones rurals, i insisteix en els "mosaics de vegetació":

"Això fa una discontinuïtat del combustible que evita la propagació dels grans incendis o, com a mínim, alenteix la propagació i els fa extingibles."

Un element bàsic per fer-ho és tornar a la ramaderia extensiva, és a dir, els ramats a la muntanya, i en general que hi hagi herbívors a les zones forestals, que s'alimenten del sotabosc i eviten així que hi hagi massa plantes seques a l'estiu.

Tot plegat implica mirar els boscos amb una mirada diferent de l'actual: en aquest sentit, Pauné denuncia que les polítiques de la UE estan afavorint boscos més espessos i continus, i alerta que és un "error gravíssim", perquè facilita la propagació dels grans incendis.

El debat queda obert, i mentrestant millora la situació dels incendis a Espanya: a Lleó el de Fasgar, el més virulent, evoluciona favorablement malgrat que es manté encara en nivell 2 de gravetat.

A Astúries només continua actiu un foc, el d'Ibias, mentre que a Galícia ja tenen tots els incendis estabilitzats. D'altra banda, a Lleó s'ha detingut un jove acusat d'iniciar el foc de Berlanga del Bierzo.