Trump discurs
B9 de Badalona
Manifestació Brussel·les agrària
Accident AP-7 Vandellòs i l'Hospitalet
Avatar
Laboratori pesta porcina
Olot zona baixes emissions
Oscars YouTube
Adolf Hitler Namíbia
Atles climàtic Meteocat
Concert per Palestina Palau Sant Jordi
Cometa 3I/ATLAS
Laporta
Sorteig Champions
Burgos

Madrid

Montoro proposa ara prohibir per llei noves amnisties fiscals

Ho ha dit a la comissió d'Hisenda del Congrés, que demana explicacions sobre l'amnistia del 2012, tombada pel Constitucional

21/06/2017 - 19.37 Actualitzat 22/06/2017 - 12.02

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha comparegut en una comissió del Congrés dels Diputats per donar explicacions sobre l'amnistia fiscal que va portar a terme el 2012, i que fa unes setmanes va ser impugnada pel Tribunal Constitucional (TC). Per posar punt final a la polèmica per la qual molts grups van demanar la dimissió, Montoro ha proposat als diferents grups prohibir per llei que en el futur es puguin fer més amnisties fiscals. A Espanya, s'han fet tres grans amnisties fiscals, dues amb el PSOE al govern (1984 i 1991) i la darrera del PP el 2012.

La sentència del Constitucional no va tenir efectes jurídics, un fet que el ministre ha insistit a destacar. Montoro ha rebutjat qualsevol autocrítica sobre l'amnistia, i només ha admès que "ho haurien d'haver portat al Congrés com a proposta de llei i no com a reial decret". Això vol dir que, en lloc de fer-ho sense consultar-ho amb la cambra (en tot cas, el PP tenia majoria absoluta), hauria d'haver-se debatut al Congrés amb la possibilitat d'incorporar noves propostes d'altres grups.

Durant el seu discurs inicial, Montoro ha justificat la decisió de fer una amnistia per la mala situació per què passaven les finances de l'Estat. El ministre recorda que "hi havia un risc real de rescat i fallida". Fins i tot Montoro ha arribat a assegurar que el govern del PP "se la va jugar per fer aflorar diners que abans no hi eren". L'amnistia fiscal va regularitzar 40.000 milions d'euros procedents d'uns 30.000 declarants ocults de grans fortunes. De tot el capital aflorat, per legalitzar aquests diners es van pagar 1.200 milions, una xifra que no va arribar ni a la meitat del que el govern espanyol esperava recuperar.