Mor als 83 anys Nino Manfredi, considerat l'últim gran actor còmic italià

Manfredi ha mort a Roma i ha posat així punt i final a una generació d'intèrprets que ha marcat una època del cinema italià i europeu, al de la "comèdia a la italiana". I és que Marcello Mastroianni, Ugo Tognazzi, Vittorio Gassman i Alberto Sordi han desaparegut en els últims anys però ara ha estat Manfredi qui ha posat punt i final considerat l'últim gran actor còmic italià de la generació. Nascut el 1921 en la localitat de Castro Volsci, al sud de Roma, Saturnino "Nino" Manfredi va començar la seva carrera d'actor al teatre als anys 40, deixant de banda la seva carrera de dret. Al mateix temps, guanyava popularitat gràcies a la seva participació en programes radiofònics, però on realment va convertir-se en popular va ser quan va arribar a la televisió i al cinema. Home de teatre i cine va treballar en un centenar de pel·lícules, la majoria com a actor, però també com a director i guionista, convertint-se en un referent destacat del cinema italià de les dècades dels anys 50 i 60. El seu primer paper rellevant va ser "L'impiegato", el 1959, de Gianni Puccini. Després va començar a interpretar diversos personatges que el van portar a tenir nom propi en les cartelleres de cinema de l'època. Així, va posar-se a la pell d'una persona beneficiada per un miracle en "Per grazia ricevuta", la d'un emigrant italià a Suïssa a "Pane e cioccolata", un venedor il·legal a "Cafe express" o a un patriarca de "Brutti, sporchi e cattivi". En aquests films, es va projectar la imatge d'un actor complet, a mig camí entre el drama i la comèdia, una constant del cinema italià d'aquest anys, en els que fer riure no amagava que hi havia zones grises en la societat i en l'individu. També va treballar fora d'Italià, interpretant així el paper principal de la pel·lícula "El verdugo", el 1963, de Luis García Berlanga, una crònica negra i irònica del país. L'última pel·lícula que va interpretar va ser també a l'estat espanyol. Es tracta de "La luz prodigiosa", rodada el 2002 per Miguel Hermoso i en la qual donava vida a un suposat Federico García Lorca que hauria sobreviscut al seu afusellament el 1936. Manfredi va tenir una prolífica carrera, en què també va tenir temps per escriure diversos llibres que anaven des d'un llibre de dites romanes, de nutrició o fins i tot una autobiògrafa "Nudo d'attore". el 1993. Amb la seva mort desapareix un dels actors més destacats d'Itàlia. El juliol del 2003, Manfredi ja va tenir una hemorràgia cerebral. Aleshores, va ser ingressat en un hospital romà. En aquell moment, ja es va témer per la seva vida. Dos mesos després, però, aconseguia recuperar-se i tornar a casa. No obstant, després va tenir recaigudes.