Mor Armand de Fluvià, activista pioner del moviment LGTBI i expert en heràldica

Armand de Fluvià, fundador del Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), ha mort aquest divendres als 92 anys, segons ha informat l'entitat.

En un missatge a les xarxes socials, el FAGC qualifica De Fluvià de "referent de lluites i conquestes pels drets i llibertats LGTBI" i recorda que també va ser fundador del MELH, el Moviment Espanyol d'Alliberament Homosexual.

"No podem més que estar-li agraïts pels seus anys de lluita i de dedicació al bé comú i per la seva gegantina contribució als drets LGTBI", remarca Josep Maria Mesquida, president de la Fundació Enllaç, en nom del patronat d'aquesta entitat --de la qual De Fluvià era patró-- dedicada a defensar i atendre les necessitats de les persones grans del col·lectiu LGTBI.

 

 

Mesquida ha recordat que Armand de Fluvià va defensar els drets de les persones LGTBI "en temps tan difícils com la dictadura feixista que vam viure durant 40 anys".

Impulsor del moviment gai a Barcelona, De Fluvià també va ser fundador de l'Institut Lambda, l'actual Casal Lambda, del qual actualment n'era el president d'honor, i va promoure la creació d'entitats LGTBI a tot Espanya.

Expert heraldista

Armand de Fluvià és una personalitat destacada en l'àmbit de l'heràldica i la genealogia, dins del qual estava especialitzat en Catalunya i la Corona d'Aragó. El 1983 va ser fundador de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària, que va presidir fins al 2007.

Com a heraldista, ha estat assessor de diferents organismes públics d'arxivística de Barcelona i Catalunya i ha cedit fons documentals sobre la història del col·lectiu LGTBI, que es conserven al Centre de Documentació Armand de Fluvià, en les instal·lacions del Centre LGBTI, gestionat pel Casal Lambda.

 

Una entrevista inèdita

Armand de Fluvià va concedir el 2017 una entrevista a "L'última paraula" de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació, amb el benentès que s'emetria després de la seva mort. Aquest divendres s'ha publicat a 3Cat. Aquí pots escoltar l'entrevista sencera, feta pel periodista Adolf Beltran.