Mor Mikis Theodorakis, cèlebre compositor i autor de la música de "Zorba el grec"

Ha mort als 96 anys Mikis Theodorakis, un dels grans compositors contemporanis, que es va fer cèlebre creant la música de la pel·lícula "Zorba el grec", protagonitzada per Anthony Quinn.

A més de bandes sonores de més de trenta pel·lícules, també va compondre simfonies, òperes, concerts i música de cambra, i va musicar centenars de poemes d'escriptors grecs.

Una carrera musical lligada a la política

Irene Papas ballava el 1987 a Mèrida la coneguda música del film "Zorba el grec", composta per Mikis Theodorakis; la seva obra més coneguda, tot i que també va musicar "Zeta" i "Estat de setge", de Costa-Gravas, reconegut autor de cine polític. I és que la política va marcar la carrera musical de Theodorakis.

Lluitador durant la Segona Guerra Mundial contra la invasió italiana i alemanya, compromès amb l'esquerra en la guerra civil grega, comunista des d'abans de la dictadura dels coronels, resistent i torturat. Prosoviètic primer, i després eurocomunista.

Va ser diputat i, finalment, candidat de la dreta el 1989 contra Andreas Papandreu; poc després va dimitir de ministre i va tornar a la música.

Amic d'Allende i de Pablo Neruda, va musicar el seu "Canto general", que va estrenar a París el 1974.

Va actuar diverses vegades a Barcelona, a Peralada i a diferents ciutats espanyoles, i va ser autor de diferents himnes, des del de la resistència grega fins al de la bandera olímpica en els Jocs de Barcelona, passant pel de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina.

Compositor, poeta, intèrpret i director d'orquestra, va treballar per a ballets i òperes, i va publicar diversos llibres sobre la cultura i la política del seu país.

El compromís polític de Theodorakis

Durant la dictadura militar a Grècia va passar a la clandestinitat i va fundar una organització de resistència. Finalment va ser empresonat durant tres anys i es va exiliar a França el 1970. Va tornar a Grècia quatre anys més tard, on va ser elegit diputat en dues ocasions.

L'any 2000, milers de signatures de Grècia i del món sencer van proposar-lo com a candidat al Premi Nobel de la Pau.