Mor Mikis Theodorakis, cèlebre compositor i autor de la música de "Zorba el grec"
L'autor de la banda sonora de la pel·lícula "Zorba el grec" és un dels noms més rellevants de la música a Grècia
02/09/2021 - 10.58 Actualitzat 02/09/2021 - 19.04
Ha mort als 96 anys Mikis Theodorakis, un dels grans compositors contemporanis, que es va fer cèlebre creant la música de la pel·lícula "Zorba el grec", protagonitzada per Anthony Quinn.
A més de bandes sonores de més de trenta pel·lícules, també va compondre simfonies, òperes, concerts i música de cambra, i va musicar centenars de poemes d'escriptors grecs.
Una carrera musical lligada a la política
Irene Papas ballava el 1987 a Mèrida la coneguda música del film "Zorba el grec", composta per Mikis Theodorakis; la seva obra més coneguda, tot i que també va musicar "Zeta" i "Estat de setge", de Costa-Gravas, reconegut autor de cine polític. I és que la política va marcar la carrera musical de Theodorakis.
Lluitador durant la Segona Guerra Mundial contra la invasió italiana i alemanya, compromès amb l'esquerra en la guerra civil grega, comunista des d'abans de la dictadura dels coronels, resistent i torturat. Prosoviètic primer, i després eurocomunista.
Va ser diputat i, finalment, candidat de la dreta el 1989 contra Andreas Papandreu; poc després va dimitir de ministre i va tornar a la música.
Amic d'Allende i de Pablo Neruda, va musicar el seu "Canto general", que va estrenar a París el 1974.
Va actuar diverses vegades a Barcelona, a Peralada i a diferents ciutats espanyoles, i va ser autor de diferents himnes, des del de la resistència grega fins al de la bandera olímpica en els Jocs de Barcelona, passant pel de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina.
Compositor, poeta, intèrpret i director d'orquestra, va treballar per a ballets i òperes, i va publicar diversos llibres sobre la cultura i la política del seu país.
El compromís polític de Theodorakis
Durant la dictadura militar a Grècia va passar a la clandestinitat i va fundar una organització de resistència. Finalment va ser empresonat durant tres anys i es va exiliar a França el 1970. Va tornar a Grècia quatre anys més tard, on va ser elegit diputat en dues ocasions.
L'any 2000, milers de signatures de Grècia i del món sencer van proposar-lo com a candidat al Premi Nobel de la Pau.
Avui és notícia
Tot el que puja el 2026: de les pensions a l'aigua en un any en què moure's serà més car
Quan caduquen els títols de transport del 2025 i com bescanviar-los pels del 2026
Calendari laboral 2026 a Catalunya: quins són els 12 festius i els ponts que hi ha
A tocar dels 67 anys: com canvia l'edat legal de jubilació el 2026 i quins són els requisits
El món entra al 2026: de l'illa de Kiritimati a les illes Hawaii, més d'un dia de celebracions