"Només el sí és un sí", la sentència de La Manada fixa què és consentiment

Dues setmanes justes després que el Tribunal Suprem decidís per unanimitat que el cas de La Manada va ser violació i augmentés la condemna dels cinc acusats de 9 a 15 anys de presó, aquest divendres s'han fet públics els argumentaris dels cinc jutges del Suprem.

El Tribunal Suprem conclou que La Manada era plenament conscient del que estava fent i que va actuar sense consentiment de la víctima. En el raonament que el tribunal ha fet públic avui, es fa una referència a què recull el Conveni d'Istanbul com a "consentiment":

"L'específica referència que es fa al Conveni d'Istanbul al consentiment, com a manifestació del lliure albir de la persona en funció del context, deixa clara la impossibilitat d'interpretar una absència de resistència física com a tal voluntat, la mateixa que ha de manifestar-se de forma expressa o deduir-se clarament de les circumstàncies que envolten el fet."

 

A la sentència, els cinc jutges (tres homes i dues dones) consideren provat un delicte continuat de violació amb els agreujants de tracte vexatori i d'actuació conjunta, en comptes d'abús sexual. Contempla que la víctima va patir, almenys, 10 agressions sexuals en el període d'un minut i 38 segons que duren els set vídeos que van gravar els acusats, tot i que l'episodi de la violació té, segons el Suprem, una duració de 15 a 20 minuts:

"Gravades pels acusats en sis vídeos d'una duració de 59 segons, més un altre vídeo de 39 segons, escàs temps de gravació (1 minut i 38 segons) en què el relat fàctic descriu un total de 10 agressions sexuals, quan els fets van tenir una duració de 15 a 20 minuts."

La sentència també destaca "l'excés en la intimidació exercida" i el "tracte humiliant a què va ser sotmesa la víctima" per part dels cinc acusats, fet que es mostra en els vídeos que van enregistrar:

"L'excés en la intimidació exercida, i que configura el tracte humiliant a què va ser sotmesa la víctima (...) i que van ser gravades pels acusats en sis vídeos d'una duració de 59 segons, més un altre vídeo de 39 segons."

Aquesta és la sentència feta pública pel Tribunal Suprem el 4 de juliol: