Pla conjunt contra la plaga de cotorres en vuit pobles del Vallès Oriental

Al Vallès Oriental les cotorres amenacen les espècies autòctones. Fins ara, cada poble tenia els seus sistemes per fer-les fora, però així es movien d'un lloc a l'altre. Ara, vuit municipis de la comarca engeguen una experiència pionera per frenar-ne l'expansió plegats.

Assessorats per la Diputació de Barcelona, ha decidit treballar conjuntament per combatre la plaga de cotorres. Els animals no entenen de fronteres, així que el que fins ara es feia individualment no era eficaç.

Jordi Baucells és biòleg i considera important tenir controlats els hàbits d'aquests animals:

"Sabem quan crien, on crien, què mengen, on dormen, com es comporten... i estem fent que no puguin criar, no puguin menjar i, per tant, que la població ella sola es vagi reduint."

Els nius poden superar els 100 quilos i suposar un perill, però, a banda d'això, l'augment d'aquesta espècie invasora suposa un perill per a l'equilibri dels nostres ecosistemes, ja que pot desplaçar espècies autòctones.

Si es treu el niu, s'evita que criïn, ja que quan tinguin el nou fet ja no seran a temps de reproduir-se. Però també es fa un seguiment del seu comportament.

 

Els pobles que fan aquesta actuació conjunta no han estat triats a l'atzar i són els que recorre el riu Congost.

Maria del Mar Sánchez és la regidora de Salut Pública de Granollers:

"L'empresa que ens gestiona va fer un estudi de quin era el recorregut natural que feia la cotorra. I és veritat que sempre va al voltant del riu. Per tant, hem buscat municipis de tot el que és la conca."

Els experts asseguren que si tots els pobles actuen conjuntament durant tres anys el problema es pot arribar a controlar.