Indemnització milionària pel Prestige, que cobrarà principalment l'Estat

El Tribunal Suprem ha xifrat en 1.500 milions d'euros les indemnitzacions pel naufragi del petroler Prestige, que es va enfonsar davant les costes gallegues el 2002 i va provocar un desastre ecològic.

L'estat espanyol és el principal destinatari d'aquests diners, però també rebran indemnitzacions l'estat francès, la Xunta de Galícia i 269 afectats més, entre ajuntaments i privats.

El Suprem ha resolt així els recursos presentats per una sentència anterior de l'Audiència de la Corunya que condemnava a xifres molt similars.

El pagament l'hauran d'assumir el capità del vaixell, Apostolos Mangouras, que va ser condemnat a dos anys de presó; el Fons Internacional d'Indemnització de Danys; l'asseguradora, The London Owners Mutual Insuranse Association, i la propietària del petrolier, Mare Shipping.

 

La marea negra, l'anomenat "chapapote", va tenyir gran part de la costa gallega

 

Un gran desastre ecològic

El Prestige es va enfonsar el 19 de novembre del 2002 a 3.000 metres de profunditat. Uns dies abans, el capità va donar l'alarma d'emergència després que una tempesta va fer una esquerda a la nau i començava a vessar petroli. Els informes tècnics aconsellaven remolcar el vaixell a port i controlar el vessament en una ria. Però el govern va optar pel contrari i va ordenar que el petrolier fos remolcat com més lluny de la costa millor.

El vaixell es va partir en dos i va deixar anar desenes de milers de tones del cru que transportava, que van arribar a la costa de Fisterra de manera descontrolada. La localitat pesquera de Muxía es va convertir en l'epicentre del desastre i les imatges de la costa tacada de "chapapote" van fer la volta al món.

Mariano Rajoy, el llavors vicepresident del govern d'Aznar i cap de gabinet de crisi, va definir com a "hilillos de plastilina" el combustible que anava perdent el vaixell.

Notícia relacionada: "Les frases que va deixar el Prestige"