Què ens diuen les lletres de la matrícula d'un vehicle i per què no hi ha vocals?

Per què hi ha algunes lletres que no apareixen mai a les matrícules dels vehicles? No és pas casualitat. Des de fa més de dues dècades, l'estat espanyol aplica un sistema que exclou de forma deliberada certes lletres de l'alfabet -i no només les vocals- per evitar confusions, malentesos o combinacions desafortunades.

Però no sempre ha estat així. Fins a l'any 2000, les matrícules espanyoles incloïen al principi un codi provincial -com ara la T per a Tarragona o B per a Barcelona- seguit d'una seqüència numèrica, i més endavant, també de lletres.

Aquell sistema es va mantenir, amb variacions, des del 1900 fins a l'entrada en vigor de l'actual model europeu amb el govern de José María Aznar.

Amb l'objectiu d'unificar criteris amb la Unió Europea i evitar la ràpida saturació del sistema anterior, Espanya va adoptar un model alfanumèric que no assigna cap significat concret als codis de les matrícules.

El sistema actual

Des de setembre de l'any 2000, les matrícules espanyoles estan compostes per quatre números seguits de tres lletres, precedits per la banda blava de la Unió Europea amb la lletra E d'Espanya.

Aquest codi no indica el lloc de procedència, però permet identificar el vehicle de manera única dins del registre estatal.

Els números van des del 0000 al 9999, la qual cosa proporciona 10.000 combinacions possibles per cada grup de lletres.

Gràcies a això, el sistema té una capacitat prevista d'uns 80 milions de matrícules, i per això no s'espera que s'esgoti abans de 40 anys.

Lletres prohibides?

Encara que a simple vista pugui semblar una successió aleatòria, les lletres en les matrícules segueixen una lògica clara.

El sistema comença amb BBB i acaba amb ZZZ, però exclou diverses lletres i combinacions per evitar equívocs i paraules inapropiades.

Aquestes són les nou lletres que no s'utilitzen:

• A, E, I, O, U: s'ometen totes les vocals per impedir la formació de paraules o noms propis recognoscibles, com ANA, EVA o PEP.

• CH i LL: aquestes combinacions es consideren dígrafs en espanyol i no lletres individuals, per la qual cosa queden fora del sistema.

• Ñ: podria confondre's amb la lletra N, especialment en contextos internacionals.

• Q: la seva forma s'assembla massa a la O i al número 0, la qual cosa pot generar confusions visuals.

Així, les lletres que sí que s'utilitzen són les consonants simples, començant per la B i acabant en la Z, sempre evitant possibles combinacions malsonants o significatives.

Què es pot saber amb una matrícula?

Encara que els codis actuals no reflecteixen dades geogràfiques, l'antiguitat del vehicle sí que pot estimar-se per la combinació de números i lletres assignada.

La DGT publica taules orientatives per saber a quin any correspon una matrícula concreta, cosa útil per calcular la depreciació d'un cotxe o comprovar si un vehicle de segona mà té l'edat que es diu.

A més, les forces i cossos de seguretat de l'Estat poden, a través de la matrícula, accedir al nom del propietari, l'estat de la ITV, si el vehicle compta amb assegurança obligatòria o si arrossega multes impagades.

Personalitzacions?

A diferència de l'estat espanyol, on la matrícula és assignada per la DGT, en països com el Regne Unit o els Estats Units és possible triar la combinació de lletres i números, sempre que estigui disponible i s'estigui disposat a pagar.