Què és la internacional reaccionària i com busca debilitar la democràcia?
Aquesta aliança informal i transnacional entre partits d'extrema dreta i les organitzacions a la seva òrbita busca tornar a una societat homogènia i tradicional
26/07/2025 - 07.00 Actualitzat 20/08/2025 - 14.25
"Ni drets LGTBI, ni drets humans, ni canvi climàtic, ni feminisme, ni quotes de minories... tot el que busca és una societat homogènia de valors d'abans." Així defineix l'investigador principal del CIDOB, Héctor Sánchez Margalef, la internacional reaccionària.
El terme s'ha popularitzat recentment després que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, hagi insistit que cal "passar a l'ofensiva" i "coordinar-nos per fer front als discursos de l'odi" de la internacional reaccionària.
Sánchez ho ha dit durant la seva gira per l'Amèrica Llatina junt amb altres líders progressistes de Xile, l'Uruguai, Colòmbia i el Paraguai, entre d'altres.
La internacional reaccionària --o internacional de l'odi-- és una aliança informal i transnacional entre partits d'extrema dreta i les organitzacions a la seva òrbita que busquen tornar a una societat homogènia de valors tradicionals.
"Normalment, els actors de la internacional reaccionària tenen un component antiimmigració molt elevat", segons el politòleg i professor de la UPF Toni Rodon.
La gran majoria tenen també "una preferència per fer de la democràcia un règim amb menys llibertats i, en certa manera, limitar molts drets que s'han obtingut en els últims anys", segons Rodon, que destaca la visió "limitada" de la democràcia i un component molt nacionalista i reaccionari.
Tot i això, apunta, hi ha algunes diferències segons els països i pot variar en si posen l'accent en la qüestió climàtica, l'exèrcit o la religió.
Si bé tradicionalment els partits d'extrema dreta estaven relegats a l'oposició o eren partits minoritaris, han crescut a gairebé tots els països europeus que han celebrat eleccions generals en els últims anys, com França, Romania o Àustria, però també arreu del món, com recentment al Japó.

Un creixement sostingut
Tot plegat ha comportat un creixement de la internacional reaccionària, "sobretot a cavall de la creació d'organitzacions formals que intenten aglutinar els actors d'extrema dreta que hi ha, no només a Europa, sinó arreu del món", opina Rodon.
Tradicionalment, explica aquest politòleg, als Estats Units se celebraven conferències que "aglutinaven els actors de dreta populista radical i d'extrema dreta". Al principi eren molt limitades, però han anat creixent. És el cas de la National Conservatism Conference (NatCon) o la Conservative Political Action Conference (CPAC).
"Hi ha un conjunt d'interessos que aquestes organitzacions, que tenen molts diners, intenten finançar per estendre la seva ideologia arreu de diferents països i facilitar la difusió de certes narratives que fan que determinats partits polítics i organitzacions actuïn com actuen", afegeix l'investigador principal del CIDOB, fent referència als fets recents de Torre Pacheco.
El mateix patró s'ha repetit a Europa. "Al principi, a escala europea, la internacional reaccionària s'aglutinava dintre de l'europartit corresponent que tocava al Parlament Europeu, però, de mica en mica, cada país i cada actor han anat estenent els seus tentacles en altres contextos", remarca Rodon.
Això mateix és el que es va poder veure a Madrid aquest febrer, quan, sota el nom de Patriots, es va celebrar una cimera que va reunir líders de l'extrema dreta d'arreu d'Europa: "Un aquelarre d'actors d'aquest tipus, on fins i tot es va arribar a firmar la Carta de Madrid, un document polític que intentava que tots els actors d'extrema dreta tinguessin uns principis en comú."
Convidats pel líder de Vox, Santiago Abascal, hi van participar el primer ministre d'Hongria, Viktor Orbán; la líder de Reagrupació Nacional, Marine Le Pen, o el vicepresident del govern d'Itàlia, Matteo Salvini, entre altres líders d'extrema dreta.
Per Rodon, Vox està "plenament integrat" en aquesta internacional reaccionària.
L'accelerador: Donald Trump
L'investigador del CIDOB Héctor Sánchez Margalef té clara la causa d'aquest creixement exponencial: "Trump no és el detonant, Trump és l'accelerador."
"Arriba Donald Trump a la presidència de l'anomenat far del món lliure i et munta una presó per detenir immigrants irregulars rodejada de caimans", recorda Margalef.
"Si això ho pot fer la democràcia teòricament més avançada del món... El que era inacceptable per a la resta de societats es comença a convertir en acceptable."
Donald Trump i els seus discursos també han donat ales a teories falses que ataquen la població migrant, com la teoria del gran reemplaçament, que defensa que hi ha una conspiració global que pretén substituir la població autòctona per una població estrangera i musulmana. En base a això, apunta Héctor Sánchez Margalef, s'escullen "els enemics" de la internacional reaccionària.
De fet, des d'Amnistia Internacional ja han acusat Trump de convertir "la teoria supremacista del gran reemplaçament en política federal".
"Molts tabús es trenquen i la gent se sent legitimada a repetir aquests discursos", apunta l'investigador del CIDOB.
La fi de la democràcia... com la coneixem?
Amb tot, hauríem de pensar que podrem veure la fi de la democràcia? Segons el politòleg Toni Rodon no, però "no és una exageració pensar que el tipus de democràcia que veurem en el futur serà diferent de la democràcia que tenim ara".
"Les eleccions, òbviament, sembla que seran en la gran majoria de contextos una línia vermella, però d'altres qüestions com alguns drets i llibertats es podran veure limitats arran de la irrupció i la popularitat d'aquests partits", conclou, posant d'exemple Hongria.
Tot i això, remarca l'investigador principal del CIDOB, Héctor Sánchez Margalef, cal tenir en compte que "hi ha una part important de la població que vota aquests partits i, per tant, s'ha d'intentar entendre el perquè d'aquest vot". "El 25% de la ciutadania s'ha tornat racista de cop o a què respon aquest vot?", qüestiona.
Per ell, hi ha "un malestar molt més profund que no té res a veure amb el racisme o amb el fet de ser d'extrema dreta, sinó que és un vot protesta motivat per la incapacitat dels partits tradicionals de respondre a les situacions que planteja la vida".
Avui és notícia
Junts acusa Podem de "catalanofòbia" per oposar-se al traspàs de competències en immigració
El Pentàgon tancarà la porta als periodistes que no firmin documents de confidencialitat
Trump imposa 100.000 dòlars per al visat H-1B, el dels treballadors de grans tecnològiques
Tercer atac dels Estats Units a una embarcació d'origen veneçolà amb almenys tres morts
Un ciberatac provoca retards i cancel·lacions als aeroports de Berlín, Londres i Brussel·les