Set cites per a set dies: l'agenda cultural que ens proposa en Peyu

Què llegirà, què escoltarà o què veurà aquest home que em fa riure tant? La pregunta em rondava des del dia que vam pensar a posar en marxa aquesta secció setmanal. En Peyu, el nostre humorista orgullosament pagès, defensa com ningú el seu territori (atenció al seu nou projecte que ens explica més avall!) i les seves recomanacions tenen un clar segell osonenc i fan bandera de la cultura viva fora de les grans capitals.

He vist en Peyu al teatre i m'ha fet riure. El veig amb en Toni Soler a l'"Està passant" i em fa riure. I ric quan l'escolto amb el Jair Domínguez i la Neus Rossell al premiadíssim "El búnquer" (enhorabona pel premi Sàpiens i, per descomptat, per l'Ondas).

I avui també he rigut llegint les seves set cites culturals. Com que el Peyu va la seva (i només l'hi permetem a ell), algunes de les seves propostes defugen la data exacta de la cita.

Divendres, 15: "La clau anglesa", Antoni Pladevall

És un llibre que s'ha de llegir a l'hivern i per anar bé al costat de la llar de foc. Si no en teniu és una llàstima, però es llegeix tan bé i t'enganxa tan fort que jo aprofitaria per llegir-lo algun cap de setmana que aneu a alguna casa rural, insisteixo, amb llar de foc.

Potser a mi m'atrau especialment perquè em fa la sensació que tots els personatges que hi apareixen els conec. És un drama rural tan ben escrit, i en Pladevall domina tan bé el vocabulari i la manera de fer dels pobles petits, que et fa la sensació que ets enmig de la història.

Dissabte, 16: Mercat de Vic i exposició "Bèsties"

El dissabte podeu anar a mercat a la Plaça Major de Vic. No soc gaire de comprar roba, com us podeu imaginar, però voltar una estona pel mercat, sobretot per les parades dels petits productors del sector primari, ja és una experiència cultural.

Acabada la passejada us recomano que traieu el cap al Museu d'Art Medieval de Vic, on ara trobareu l'exposició "Bèsties", amb un recull d'animals i monstres. Hi ha éssers bastant horrorosos que, entre altres coses, et fan adonar que amb els anys han canviat les formes, però l'objectiu d'atemorir la població des del poder és una cosa que no passa de moda.

Diumenge, 17: "Els Pastorets", a diferents poblacions

Aneu a veure "Els pastorets" a qualsevol poble de Catalunya, el que vulgueu. Més enllà de la tradició religiosa que, com us podeu imaginar, no aplaudeixo, la tradició de representar aquesta peça per Nadal va molt més enllà de la religió.

Tots els que fem teatre hem interpretat en els nostres inicis algun personatge, com en Lluquet o en Rovelló, en el cas de la versió de Folch i Torres (que no em vull barallar amb cap poble, però tothom sap que aquesta és la bona).

La tradició del teatre amateur en aquest país és un bé immaterial que cal que conservem. Mentre hi ha gent consumint-se al sofà mirant Telecinco, hi ha un altre tipus de personal que, després de fer la seva jornada laboral, s'ajunten en un teatre per assajar i això és fantàstic.

Dilluns, 18: Obeses

Hi ha un grup de música osonenc que per mi és una mena de regal que ens han fet els déus als catalans. Som un poble una mica desagraït i tendim a donar valor i prestigi a qui ve de fora i algun dia ens penedirem de no haver prestat prou atenció al que teníem davant dels nassos.

Parlo d'Obeses, que després de fer-nos esperar massa, treuen el seu sisè disc, que estrenaran el 29 de juny del 2024 a la Sala Paral·lel 62. Per cert, ja hi ha les entrades a la venda.

Dimarts, 19: Companyia CorCia Teatre, a Manlleu

Després de molts anys fent espectacles al Museu del Ter de Manlleu, ara la companyia de teatre CorCia ha publicat totes les obres i es poden consultar digitalment a la mateixa pàgina del museu.

Jo he tingut la sort de veure'n una gran part i fins i tot de participar en alguna. Són espectacles, cadascun amb la seva dramatúrgia particular, que tenen la virtut de reflectir diferents contextos socials i històrics de Manlleu i, per similitud, de molts pobles de Catalunya.

Dimecres, 20: Coves del Toll, a Moià

Si hem de ser sincers, les coves són a Moià, de manera que estic traint el meu propòsit de recomanar coses d'Osona perquè Moià forma part de la nova (o ja no tan nova) comarca del Moianès.

Aquestes coves són ben a prop de casa meva i sempre m'ha meravellat que tinguem un tresor com aquest tan a prop. Més de 1.000 metres de recorregut dins d'unes coves que ja van ser utilitzades per humans i animals prehistòrics fa milions i milions d'anys.

Dijous, 21: "L'il·lusionista", a Calldetenes

Autorecomanar-se sempre és lleig, però l'automodèstia catalana ja hem vist on ens ha portat, així que deixeu-me fer una mica el "xulo" com els espanyols. Més que res perquè la iniciativa és inèdita al país i crec que val la pena explicar-la.

Els mesos de gener, febrer (i hem prorrogat també sessions al març) farem "L'il·lusionista" al Teatre de Calldetenes, a Osona. És la primera vegada que m'atreveixo a fer una temporada de teatre estable fora de Barcelona.

Ho hem fet en una campanya conjunta amb Osona Turisme que permetrà que la gent que es desplaci fins a la comarca a veure'm, amb les entrades podrà gaudir de descomptes i avantatges en altres activitats turístiques, restaurants i allotjaments d'Osona. Veniu a Osona i preneu-vos-ho com una experiència cultural que va més enllà de venir-me a veure a mi.