Sols en la Catalunya deserta, el relat dels que van viure el confinament a peu de carrer

Fa un any, després d'un Consell de Ministres extraordinari, es va declarar l'estat d'alarma. L'epidèmia s'estenia entre la població i es va decidir tancar-ho tot amb l'objectiu de frenar els contagis per coronavirus. L'ordre obligava tothom a quedar-se a casa. Només anaven a treballar els considerats essencials. I la població només podia sortir al carrer per fer les compres bàsiques per a la subsistència.

Les autopistes van quedar desertes, els carrers de la ciutat es van buidar, gairebé no circulava cap vehicle. Eren pocs els que tenien permís per desplaçar-se. Són els que van circular per unes carreteres i ciutats que semblaven abandonades. Hem parlat amb alguns d'ells, aquells treballadors que, tot i no estar als hospitals, també són essencials: s'encarregaven del subministrament dels productes de primera necessitat o de la neteja de la ciutat. Repartidors de menjar a domicili, conductors d'autobús, farmacèutics o treballadors socials.

En el següent reportatge algunes d'aquestes persones ens expliquen com ho van viure, quines són les sensacions que van tenir i les emocions que tot plegat els va generar: