Comentari
Sónar 2011: la música i el fenomen
20/06/2011 - 14.54 Actualitzat 30/11/2022 - 13.11
La marca del Sónar a Barcelona està fixada. El festival funciona com un creuer: des de fa tres anys manté uns registres de velocitat constants -74.000 espectadors el 2009, 84.000 el 2010, 79.000 el 2011-, fet que ha donat pas a una situació nova: és el primer cop que el contingut artístic del festival es valora per sobre de qualsevol altre element. Fins ara el Sónar s'analitzava des de l'òptica de la descoberta d'un fenomen -una criatura moderna, tecnològica i avançada; quin n'era l'impacte turístic, la repercussió social, les noves tendències de futur-. Ara, en canvi, s'ha centrat la mirada directament en la qualitat de les propostes musicals. El Sónar ha madurat, l'entorn també.
Ricard Robles, codirector del Sónar, acaba d'aterrar a Barcelona després de treballar i supervisar de prop l'edició que se'n fa a Galícia. La distància li ha permès analitzar el certamen amb perspectiva: "Últimament s'havia instal·lat una sensació al voltant dels festivals una mica estranya: es pensava que, com més gran, millor. Ha estat una mena d'especulació borsària. Per sort, en aquesta edició s'ha corregit. Ens hem centrat a fer el festival que la gent espera, amb un gran esforç artístic."
El Sónar té divuit anys i el recorregut l'acompanya. "En altres edicions, molta gent se centrava en l'observació del fenomen i es preguntaven quin seria el futur de la música electrònica, si seria una proposta musical efímera o acabaria instal·lant-se com la música del futur. Ara ja no cal que els artistes demostrin i justifiquin la seva modernitat. El talent és inqüestionable i només cal disfrutar-lo."
Ricard Robles no té cap dubte a l'hora d'assenyalar una de les fites per recordar del Sónar 2011: "Començar amb Steve Reich -el pioner del minimalisme-, oferir el terratrèmol audiovisual de Cris Cunningham al Sónar de Nit del dissabte i tancar diumenge amb la col·laboració de Ryuichi Sakamoto i l'artista electrònic Alva Noto al festival Grec ha estat molt valorat des d'un punt de vista de contingut artístic. Hem tingut la sensació de triomfar a casa."
El Sónar té importants responsabilitats de cara al futur: el 2012 neix a Sao Paulo la sucursal estrangera més ambiciosa del certamen, amb una perspectiva de treball d'uns 50.000 espectadors. Aquest any l'edició de Galícia ha baixat d'espectadors i analitzaran el que cal corregir de la proposta, i de cara a Barcelona probablement els espera la feina més ambiciosa de totes: mantenir l'alta qualitat artística que han assolit en l'edició del 2011.
Ricard Robles, codirector del Sónar, acaba d'aterrar a Barcelona després de treballar i supervisar de prop l'edició que se'n fa a Galícia. La distància li ha permès analitzar el certamen amb perspectiva: "Últimament s'havia instal·lat una sensació al voltant dels festivals una mica estranya: es pensava que, com més gran, millor. Ha estat una mena d'especulació borsària. Per sort, en aquesta edició s'ha corregit. Ens hem centrat a fer el festival que la gent espera, amb un gran esforç artístic."
El Sónar té divuit anys i el recorregut l'acompanya. "En altres edicions, molta gent se centrava en l'observació del fenomen i es preguntaven quin seria el futur de la música electrònica, si seria una proposta musical efímera o acabaria instal·lant-se com la música del futur. Ara ja no cal que els artistes demostrin i justifiquin la seva modernitat. El talent és inqüestionable i només cal disfrutar-lo."
Ricard Robles no té cap dubte a l'hora d'assenyalar una de les fites per recordar del Sónar 2011: "Començar amb Steve Reich -el pioner del minimalisme-, oferir el terratrèmol audiovisual de Cris Cunningham al Sónar de Nit del dissabte i tancar diumenge amb la col·laboració de Ryuichi Sakamoto i l'artista electrònic Alva Noto al festival Grec ha estat molt valorat des d'un punt de vista de contingut artístic. Hem tingut la sensació de triomfar a casa."
El Sónar té importants responsabilitats de cara al futur: el 2012 neix a Sao Paulo la sucursal estrangera més ambiciosa del certamen, amb una perspectiva de treball d'uns 50.000 espectadors. Aquest any l'edició de Galícia ha baixat d'espectadors i analitzaran el que cal corregir de la proposta, i de cara a Barcelona probablement els espera la feina més ambiciosa de totes: mantenir l'alta qualitat artística que han assolit en l'edició del 2011.
Avui és notícia
Les rutes de la droga de Centreamèrica cap al món, més enllà de Veneçuela
Veneçuela, la nova colònia dels Estats Units
Els Estats Units tornen a bombardejar Estat Islàmic a Síria en un "atac a gran escala"
Els pagesos reclamen un posicionament del govern contra el Mercosur per aixecar la protesta
Què cal fer per jubilar-se i com saber quina pensió et quedarà: les novetats del 2026