"Supremacisme lingüístic": tres exdiputats narren la lluita per parlar català al Congrés

El català, l'euskera i el gallec, es podran utilitzar al Congrés a partir d'aquest dimarts. La cambra aprovarà la modificació del reglament que permet als diputats pronunciar el seu discurs o presentar escrits en qualsevol de les llengües oficials.  

La proposta la van presentar els grups del PSOE, Sumar, ERC, Bildu, PNB i BNG. Junts, que va participar en la negociació, no va signar la proposta, però hi donarà suport. La reforma és fruit dels acords de la majoria progressista per fer Francina Armengol presidenta del Congrés.

I justament, Armengol és qui permetrà utilitzar el català i les altres llengües en el ple tot i que la votació no es farà fins dijous quan es tombi l'esmena a la totalitat que va presentar Vox o noves esmenes que puguin presentar altres grups contraris com els populars.

Els hàbits del Congrés canviaran amb aquesta novetat. Sis intèrprets s'encarregaran de traduir els discursos en aquestes llengües dels diputats. Es preveu que parlin català els diputats d'Esquerra i de Junts; en basc, Bildu i el PNB i en gallec, el BNG. La reforma es fa per la via d'urgència i per lectura única.

D'aquest canvi n'hem parlat amb exdiputats catalans d'ERC, de Junts i de la CUP a qui en més d'una ocasió els van tancar el micròfon, els van advertir o, fins i tot, els van fer abandonar el faristol per parlar en català. Podeu escoltar les seves intervencions en aquest vídeo:

 

"El que hi ha de fons és una ideologia lingüística"

Diuen que des de l'estat es practica el supremacisme lingüístic. Per això, valoren positivament aquesta reforma, tot i saber que obeeix a les necessitats aritmètiques del PSOE. 

Un dels veterans és l'exdiputat d'esquerra, Joan Tardà que recorda: "La primera vegada que es va fer una pregunta en català, la vaig fer jo el maig del 2004 quan feia un mes que érem al Congrés dels Diputats". 

Albert Botran, exdiputat de la CUP que ja no té representació al Congrés, creu que "el que hi ha de fons és una ideologia lingüística, una mena de supremacisme que pensa que en el fons hi ha una llengua de primera que és el castellà que ja val per a tot".

I des de Junts, l'exdiputat Josep Pagès destaca que "es tractava de posar en evidència que el dret dels catalanoparlants a parlar en la seva llengua, en un marc que ens representa a tots, que aquest dret no el podíem exercir".