Tomben la patent de l'estelada, registrada el 2013 per fer diners o impedir-ne l'ús

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anul·la el registre de l'estelada com a disseny industrial. Un veí de Roses i delegat municipal del partit Plataforma per Catalunya, José Antonio Blázquez, la va registrar el juliol 2013 amb l'objectiu de fer diners i d'impedir l'ús de la bandera.

Tot i que l'Oficina Espanyola de Patents i Marques va acceptar el registre, ara l'alt tribunal català l'ha tombat. 

La sentència subratlla que Blázquez no es pot apropiar de l'Estelada, perquè és un signe comú del moviment independentista i que, a més, no té res de singular ni innovador. La bandera s'utilitza des del 1906. 

Blázquez va inscriure no només el disseny característic de la bandera independentista, sinó també diverses variants: en blanc i negre, amb alternança de colors i, fins i tot, amb la bandera de Cuba.

Aquell 2013, Blázquez va assegurar davant dels mitjans que l'únic objectiu que perseguia era fer diners. Explicava que no s'oposaria al fet que es continués fent servir l'estelada, però que tot aquell qui volgués onejar-la, literalment, abans hauria "de passar per caixa".

José Antonio Blázquez es queda ara sense la patent de l'estelada, però ja no la tenia tota en propietat. Un cop la va haver registrat, va dividir-la en participacions d'un euro, que va anar repartint.

1.000 euros a pagar per l'Oficina de Patents

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya imposa les costes del procés, fins a un màxim de 1.000 euros, a l'Oficina Espanyola de Patents, que va ser qui va avalar el registre.

De fet, l'Oficina de Patents fins i tot va arribar a rebutjar el 2015 un recurs en contra del registre de l'estelada. 

L'advocat que ha portat el cas, Josep Cruanyes, diu que al seu parer l'Oficina Espanyola va fer "una veritable bestiesa" a l'hora d'admetre la patent.

"Aquí s'entén que el criteri que es va aplicar amb el registre va ser més polític que no pas tècnic, amb voluntat de fer la guitza."