Trias assegura que creia que l'hotel era del Palau de la Música

L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha dit que es pensava que l'hotel que s'havia de fer era del Palau de la Musica. Trias ho ha declarat a la sessió d'aquest dimecres del judici per aquest cas, on ha comparegut en qualitat de testimoni.

A la seva declaració, de poc més de 20 minuts a l'Audiència de Barcelona, Trias, que el 2006 era cap de l'oposició a l'Ajuntament, ha justificat el suport de llavors del seu grup al pla perquè els semblava "bo que el Palau tingués un hotel adjacent". Ha assegurat que no sabia que la propietat dels terrenys havien passat del Palau a mans d'una promotora privada, cosa que -segons la fiscalia- els imputats van intentar ocultar per aparentar un interès públic.

El llavors líder de l'oposició ha explicat que els exresponsables del Palau es van reunir amb ell per presentar-li el projecte i que el grup de CiU li va donar el vistiplau amb la condició que es mantingués la façana i no es fes un aparcament soterrani, tot i que finalment van votar-hi a favor malgrat que el pla definitiu sí que incloïa un pàrquing.

Trias ha reconegut que tenia amistat amb l'expresident del Palau Fèlix Millet i que sopava tots els anys a casa seva durant l'agost, però ha negat haver rebut pressions per al projecte de l'hotel que mai va arribar a veure la llum. L'ara alcalde també ha explicat que, quan era diputat de CiU al Congrés, des d'allà intentava "ajudar" el Palau, sobretot intentant aconseguir per a la institució fons dels pressupostos generals.
Per la seva banda, l'exdirectora general de Patrimoni Immaculada Turu ha declarat que la Generalitat no va vetllar per la correcta execució del projecte de l'hotel del Palau de la Música. Turu ha dit que es van refiar i no van demanar l'aval de 5 milions i mig d'euros que havia de rebre la Generalitat per haver permutat els usos d'una de les seves finques amb les del costat del Palau per poder-hi construir l'hotel.

Hereu veu "irrellevant" que l'hotel fos d'una empresa privada

Avui també ha declarat l'antecessor de Trias, Jordi Hereu, que al 2006 era l'alcalde. Hereu ha opinat que era "irrellevant" que l'hotel del Palau de la Música fos propietat d'una empresa privada. Segons Hereu, l'important era que el projecte estava impulsat per l'entitat musical. Tot i així, Hereu ha admès que no va saber que Olivia Hotels era el propietari de l'edifici fins després de l'estiu del 2009, quan l'escàndol de Millet i Montull ja havia esclatat. Va ser després d'aquell estiu quan el tinent d'alcalde d'Urbansisme Ramon García-Bragado, jutjat en el cas, li va comunicar aquest detall. Aleshores, la nova direcció del Palau, encapçalada per Mariona Carulla i Joan Llinares, va desvincular-se del projecte i l'Ajuntament va considerar que ja no tenia sentit seguir amb la tramitació urbanística.

En la seva condició com a testimoni -igual que Trias-, l'exalcalde ha assegurat, en una declaració d'uns 20 minuts, que mai va rebre pressions de l'expresident de la institució Fèlix Millet ni de la seva mà dreta, Jordi Montull, per votar a favor del projecte: "En cap cas. Ni les vaig rebre ni les hagués acceptat".

També ha negat cap tracte de favor el tinent d'alcalde d'Urbanisme fins el 2007, Xavier Casas, que ha dit que el projecte estava sent negociat des de l'any 1999. Però Casas ha assegurat que el projecte tenia interès públic, sobretot per Ciutat Vella i pel Palau, perquè era un monument Patrimoni de la Humanitat envoltat d'edificis malmesos. Per tant, segons ell, qualsevol projecte de rehabilitació, encara que fos un hotel o pisos, podia servir per revitalitzar i dignificar la zona.

En un sentit similar el regidor de Ciutat Vella i després tinent d'alcalde de Cultura, Carles Martí, ha dit que el vot favorable del PSC hagués estat el mateix tot i que s'hagués sabut abans que l'immoble havia passat a mans d'Olivia Hotels, perquè era un projecte d'interès.

El subdirector general de Patrimoni durant el tripartit, José Antonio Blázquez, ha dit que l'informe jurídic per signar el conveni no era preceptiu, i ha dit que no sap perquè el projecte es va valorar inicialment en 12 milions i després en 15 milions.