Troballa excepcional a Egipte: 250 sarcòfags de fa 2.500 anys a la necròpolis de Saqqara
Saqqara és la necròpolis d'una de les principals capitals de l'Antic Egipte, i la troballa l'exposaran al futur Gran Museu Egipci
Redacció
31/05/2022 - 11.26 Actualitzat 01/06/2022 - 23.38
Gran troballa arqueològica a la necròpolis de Saqqara, a Egipte: 250 taüts de fusta pintada amb mòmies a dins i 150 figures de bronze, a més d'estris diversos, com una col·lecció de cosmètics.
Les autoritats arqueològiques d'Egipte, que consideren que els objectes trobats daten de fa uns 2.500 anys, els han exposat tots a la premsa internacional aquest dilluns a Gizeh, al Caire.
En pous funeraris
Els taüts de fusta els han trobat en pous funeraris, i les figures de bronze, que representen deïtats com Anubis, Osiris, Bastet o Nefertum, a dins d'una arca també de bronze.
Una de les figures trobades, malgrat que ha perdut el cap, l'han identificada com la representació de l'enginyer Imhotep, el responsable de la construcció de la piràmide esglaonada de Saqqara.
Fragments del Llibre dels Morts?
A dins d'un dels sarcòfags s'ha trobat un papir escrit en jeroglífic que es creu que conté fragments del Llibre dels Morts i que ara s'està analitzant per esbrinar-ho.
Segons ha explicat Mustafa Waziri, màxim responsable del Consell d'Antiguitats, ho han trobat tot al Bubasteion, el conjunt de temples d'època ptolemaica i romana de Saqqara.
"Hi vam descobrir túnels subterranis, on vam trobar taüts pintats que contenien mòmies humanes que estaven ben conservades, així com molts artefactes de bronze. Aquest és el lot d'objectes més gran que s'ha trobat mai al Bubasteion."
Tot anirà al Gran Museu Egipci
Waziri va anunciar que totes les troballes les portaran al Gran Museu Egipci que està previst inaugurar abans d'acabar l'any a Gizeh, al costat de les piràmides més famoses d'Egipte.
La troballa l'ha feta l'equip d'arqueòlegs que està excavant Saqqara des del 2018.
La necròpolis de Memfis
Saqqara és la necròpolis principal de l'antiga capital d'Egipte, Memfis, i va tenir activitat des de la primera dinastia, cap al 3.000 aC, fins a l'època cristiana, al voltant de l'any 540 dC.
Està situada a uns 30 quilòmetres del Caire i a uns 22 de Gizeh, on estaran dipositats a partir d'ara els sarcòfags, figures i cosmètics fruit d'aquesta troballa.
Avui és notícia
Trump es compromet a donar suport a Netanyahu per atacar l'Iran si reprèn el programa nuclear
Com expliquem, i ens expliquem, Donald Trump
El govern blinda la cooperació internacional davant l'ofensiva de l'extrema dreta
Trump diu que els EUA han atacat Veneçuela per destruir una instal·lació vinculada al narcotràfic
La Fiscalia investigarà les denúncies contra el catedràtic Ramon Flecha i el grup CREA