Almenys 130 persones haurien sobreviscut al teatre de Mariúpol, on no se sap si hi ha morts
Fonts ucraïneses asseguren que el refugi antiaeri on s'amagaven "un miler de persones" ha resistit i s'està desenrunant el teatre per evacuar-les
Redacció
16/03/2022 - 19.09 Actualitzat 18/03/2022 - 02.00
Continua la incertesa a Mariúpol, on fonts periodístiques ucraïneses apunten que almenys 130 persones haurien sobreviscut al bombardeig que va destruir el Teatre Dramàtic. Ucraïna atribueix l'explosió a una "poderosa bomba" de l'aviació russa.
Amb tot, encara es desconeix si hi ha hagut víctimes mortals. Aquest dijous, un funcionari de l'alcaldia citat per l'agència Reuters ha assegurat que el refugi antiaeri va resistir i es creu que hi ha supervivents.
En un missatge a Facebook, el parlamentari ucraïnès Serhí Taruta ha assegurat que "després d'una terrible nit d'incertesa" ha arribat "una bona notícia de Mariúpol". "El refugi antiaeri va resistir. La runa s'ha començat a retirar, la gent surt viva!", assegura Taruta.
Ho ha confirmat també a la mateixa xarxa social l'advocada i funcionària ucraïnesa Olga Stefanishina.
A Telegram, l'ajuntament de la ciutat assegura que "en la mesura del possible, malgrat els continus bombardejos" s'està desenrunant l'edifici i rescatant les persones atrapades. "La informació sobre les víctimes encara s'està aclarint", diu l'Ajuntament.
La Rada, el Parlament ucraïnès, va informar després de l'atac que dins del teatre s'hi refugiaven molts ciutadans. Segons un tinent d'alcalde de la ciutat, Serguei Orlov, l'edifici podria haver acollit entre 1.000 i 1.200 persones.
El govern italià ha afirmat que oferirà els recursos i els mitjans per poder reconstruir el teatre. El ministre de Cultura, Dario Franceschini ha afirmat: "Els teatres de tots els països pertanyen a la Humanitat".
Un missatge advertia que hi havia nens
Entre els que buscaven protecció en aquest edifici hi hauria moltes dones, nens i ancians refugiats durant un setge de més de dues setmanes a la ciutat portuària encerclada.
Es dona la circumstància que a les dues places d'accés al teatre s'hi havia escrit, en grans caràcters i en rus, la paraula "nens" perquè pogués ser llegida des de l'aire. Això, tanmateix, no ha impedit que l'edifici hagi estat bombardejat.
L'Ajuntament de Mariúpol va ser el primer d'informar, a través de Telegram, que Rússia hauria bombardejat "deliberadament i cínicament" el teatre.
"L'avió ha llançat una bomba sobre un edifici on s'amagaven centenars de pacífics residents de Mariúpol, encara és impossible calcular l'envergadura d'aquest acte horrible i inhumà, perquè continuen els bombardejos a les zones residencials."
Segons explicava el missatge i s'ha pogut veure en algunes imatges posteriors, la part central ha quedat destruïda i l'entrada al refugi antiaeri també.
El ministre ucraïnès d'Exteriors, Dmitró Kuleba, ha assegurat que és "un altre horrible crim de guerra" i que l'edifici està "completament destruït". De manera sarcàstica, ha dit: "Els russos no podien saber que era un refugi civil".
El periodista d'investigació búlgar Christo Grozev ha compartit un vídeo a les xarxes que mostraria la tragèdia, que també qualifica de "crim de guerra".
El Ministeri de Defensa rus, per la seva banda, nega haver bombardejat el teatre i culpa de l'explosió el batalló ucraïnès d'ultradreta Azov.
La ciutat portuària de Mariúpol fa dies que està assetjada. Està encerclada per les forces russes i s'estima que 350.000 persones estan atrapades amb moltes dificultats per trobar menjar, sense aigua corrent, electricitat o gas. Unes 30.000 més ja haurien fugit.
Els subministraments mèdics i d'aliments s'estan esgotant i Rússia, assegura el govern ucraïnès, no permet el lliurament d'ajuda humanitària.
La ciutat ha estat sota bombardejos russos constants des de l'inici de la guerra, i barris sencers s'han convertit en deserts. La setmana passada, un atac a un hospital va deixar cinc morts.
Avui és notícia
Tot el que puja el 2026: de les pensions a l'aigua en un any en què moure's serà més car
Quan caduquen els títols de transport del 2025 i com bescanviar-los pels del 2026
Calendari laboral 2026 a Catalunya: quins són els 12 festius i els ponts que hi ha
A tocar dels 67 anys: com canvia l'edat legal de jubilació el 2026 i quins són els requisits
El món entra al 2026: de l'illa de Kiritimati a les illes Hawaii, més d'un dia de celebracions