Un parent dels mamífers de 9 tones i 4,5 metres va conviure amb els dinosaures

Els dinosaures gegants tenen almenys un gran competidor. Investigadors polonesos han descrit un parent dels mamífers, de mida semblant als actuals elefants, que va viure a Europa fa uns 210 milions d'anys. Això canvia la visió que fins ara es tenia d'aquell període.

L'animal es diu Lisowicia bojani i el descriuen a la revista "Science" Tomasz Sulej, de l'Acadèmia Polonesa de Ciències, i Grzegorz Niedźwiedzki, de la Universitat d'Uppsala (Suècia).

El Lisowicia bojani pertany als dicinodonts. I aquests estan inclosos en els teràpsids o "rèptils mamiferoides", és a dir, rèptils amb forma de mamífer. Durant un temps, als teràpsids se'ls va considerar rèptils, però després se'ls va situar més propers als mamífers. De fet, serien una mena de cosins que es van extingir.

 

Reconstrucció artística d'un Lisowicia bojani (Karolina Suchan-Okulska)

De dicinodonts, se n'havien trobat moltes restes a l'Àfrica, l'Àsia i a Amèrica, però escasses a altres regions, com ara Europa. El descobriment d'aquest fòssil on avui és Polònia i les seves dimensions trastoquen algunes teories fins ara ben assumides. Una és que en aquell moment els únics grans herbívors que hi havia damunt la Terra eren dinosaures.

La reconstrucció del Lisowicia bojani permet deduir que tenia més de quatre metres i mig de longitud i 2,6 metres d'alçada. Devia pesar unes nou tones -un elefant pesa entre sis i dotze tones. Els seus moviments devien ser com els d'hipopòtams i rinoceronts.

 

Comparació del Lisowicia amb un elefant actual (Tomasz Sulej i Grzegorz Niedzwiedzki)

Per què era tan gran?
Els dos autors debaten la raó que hauria portat aquest dicinodont a assolir una mida tan gran. La selecció natural va actuar de manera que això li representava un avantatge. Especulen que potser això li va permetre fer front a grans depredadors. Una altra possibilitat és que fos una adaptació metabòlica per maximitzar la ingestió d'aliments i així retenir més energia.

Per als dos investigadors, aquest descobriment suggereix que la història evolutiva dels dicinodonts encara és poc coneguda i que s'havien expandit per més regions del que es pensava. Aquestes són les primeres restes importants d'aquests animals descobertes a Europa.

Tot plegat dibuixa una imatge més complexa de com era la convivència entre les diverses espècies fa 200 milions d'anys. En aquell moment van aparpèixer també els primers mamífers, uns animals petits com ratolins que davant el domini dels temibles dinosaures s'havien de protegir amb hàbits gairebé exclusivament nocturns.

Al cap de molts milions d'anys, amb els dinosaures extingits, van poder prendre el relleu i diversificar-se. En aquell moment també havien desaparegut els dicinodonts, els seus parents. Ara se sap que entre aquests n'hi havia un de prou gran i fort com per poder competir amb els dinosaures.