Una cadena humana uneix les tres capitals basques pel dret a decidir

Més de 175.000 persones, segons els organitzadors, han participat aquest diumenge en la cadena humana que ha unit les tres capitals basques.

 

Un recorregut de més de dos-cents quilòmetres que ha començat a Sant Sebastià i ha acabat a Vitòria després de passar per Bilbao, amb un quilòmetre dedicat a Catalunya, a favor del dret a decidir a Euskadi.

 

Un tram d'un quilòmetre s'ha reservat per expressar la solidaritat amb els líders independentistes catalans. 

 

 

Un tram al centre de Bilbao s'ha omplert de groc en solidaritat amb els polítics catalans empresonats amb representants d'ANC i Òmnium. 

 

 

La iniciativa està impulsada per la Plataforma Gure Esku Dago, que vol dir "està a les nostres mans", una plataforma cívica que promou el dret d'autodeterminació d'Euskadi.

 

 

Entre els assistents, diversos representats polítics del PNB o EH Bildu, però també de les formacions catalanes ERC, PDeCAT i CUP.

 

 

 

 

 

 

 A Zigoitia també s'ha fet un tram d'un quilòmetre en solidaritat amb els joves d'Altsasu.

 

 

La mobilització ha acabat davant del Parlament Basc on, Ángel Oiarbide, portaveu de Gure Esku Dago, ha llegit un manifest en el qual ha sostingut que l'"exercici del dret a decidir serà clau en el pròxim cicle perquè és un instrument fonamental per garantir la convivència":

   "Només volem prendre la paraula, aprofundint en la democràcia, per decidir de forma sobirana. Aquest poble ha deixat molt clar que no està disposat a fer passos enrere en els seus objectius".

 

 

A l'última persona que componia la cadena humana li ha arribat el document que han denominat Pacte Ciutadà, en el qual es recullen les 2.019 raons a favor del dret a decidir exposades pels ciutadans que han participat en sessions participatives prèvies i que faran arribar als parlaments basc i navarrès.